493 pages
català language
Published Dec. 31, 2019 by Editorial Chronos.
- ISBN:
- 978-84-121195-1-0
Copied ISBN!
(0 reviews)
«ARTICLE XXV 1. No es permetrà que cap ciutadana dels Estats Units d’Amèrica ocupi cap càrrec elegit o designat, que participi en cap funció (…) en les professions acadèmiques o científiques, que tingui feina remunerada fora de la seva llar sense el permís escrit del seu marit o (…) d’un home responsable amb parentiu de sang o designat el seu tutor legal, ni que exerceixi control sobre diners o altres propietats o béns sense aquest permís escrit.»
En un futur no gaire llunyà s’han derogat els drets de les dones: depenen en exclusiva dels homes i el seu paper en la societat és merament marital. Només a les Nissagues, poderoses famílies que ostenten el poder econòmic gràcies a la seva capacitat per negociar amb espècies alienígenes, tenen un major grau de consideració social. Tot i això, viuen sota el jou implacable dels homes, atemorides i sovint maltractades. Al cor dels …
«ARTICLE XXV 1. No es permetrà que cap ciutadana dels Estats Units d’Amèrica ocupi cap càrrec elegit o designat, que participi en cap funció (…) en les professions acadèmiques o científiques, que tingui feina remunerada fora de la seva llar sense el permís escrit del seu marit o (…) d’un home responsable amb parentiu de sang o designat el seu tutor legal, ni que exerceixi control sobre diners o altres propietats o béns sense aquest permís escrit.»
En un futur no gaire llunyà s’han derogat els drets de les dones: depenen en exclusiva dels homes i el seu paper en la societat és merament marital. Només a les Nissagues, poderoses famílies que ostenten el poder econòmic gràcies a la seva capacitat per negociar amb espècies alienígenes, tenen un major grau de consideració social. Tot i això, viuen sota el jou implacable dels homes, atemorides i sovint maltractades. Al cor dels Casals, les comunitats en les quals s’organitzen les Nissagues, s’hi troben les Cases Ermes; en aquest indret es forjarà la revolució de les dones.
Llengua materna es va publicar l’any 1984, any icònic pels amants de la ciència-ficció. Es tracta d’una distopia amb paral·lelismes amb El conte de la serventa de Margaret Atwood, que va veure la llum un any més tard. Llengua materna va estar nominada al Premi Locus l’any 1985 i sempre ha tingut una gran acceptació entre la comunitat literària, on se la considera una novel·la cabdal de la ciència-ficció feminista.