Vindràs amb mi després del diluvi

La Sigrid no entén res. Una noieta de poble com ella té molta feina per desxifrar, en aquesta ciutat, els codis de l’adultesa. Acaba d’arribar de Sant Guim de Freixenet amb el seu germà Noè, s’han instal·lat a casa d’una parenta amb un univers propi i ho té tot per descobrir. De la mà de la Sigrid, la Barcelona del Fòrum de les Cultures i dels enfollits tramvies contemporanis apareix amplicada fins a l’insòlit, filtrada a través d’una innocència inquisidora. Necessita córrer món perquè ha de tornar a casa amb alguna cosa, algun motiu, alguna coneixença que engresqui el seu germà a sortir de l’habitació on s’ha entestat a tancar-se.

Una novel·la sobre tot el que es perd de camí cap a la maduresa i sobre el que s’hi guanya. Sobre tenir fills, sobre tenir pares, sobre tenir temps i guanyar-se’l per poder desembarcar en un futur en què, de tant en tant, pari de ploure.

«Hi haurà un silenci. I un avui i un demà que també respondrà als seus reclams amb el mateix silenci. Llavors s’imaginarà que si calla és perquè se li ha fos rere la porta i sabrà que sense ell s’haurà quedat definitivament sola.»