L'escanyapobres

«Tant com en el conte i en la noveŀla extensa, potser més i tot, Narcís Oller va saber trobar la justa mesura literària en la noveŀla curta. La publicació de L'Escanyapobres (1884) va confirmar el narrador revelat en La Papallona. En aquest breu i intens relat, els canvis provocats per la industrialització serveixen de teló de fons al vigorós estudi d'una passió que el subtítol anuncia. Moltes coses s'hi insinuen, però el protagonisme correspon a l'avarícia, tema literari universal i etern, que havia proporcionat tipus inoblidables en obres mestres de l'escola realista a la qual Oller s'incorporava. En el deliri de la bogeria pels diners, l'Oleguer i la Tuies constitueixen dos magnífics i extrems casos de deshumanització en el context contemporani.»