La lluita pel domini de la Mediterrània

Entre el 1200 i el 1500 la Mediterrània va viure una època convulsa, una batalla per la supremacia política i naval i pel control del seu centre, Sicília i la part meridional d’Itàlia, en la qual els catalans van tenir un paper principal. Els comtes i ducs d’Anjou i el Casal de Barcelona van enfrontar-se contínuament en grans campanyes en què intervenien assíduament papes i altres poders italians, hispànics i francesos, un autèntic «joc de trons» en què la Corona catalanoaragonesa va sortir sovint vencedora fins a convertir la Mediterrània occidental en un imperi sota el seu control. Abordant el conflicte des del punt de vista de cada facció, l’historiador anglès David Abulafia aconsegueix resumir l’essencial de la lluita pel domini de la Mediterrània a la baixa edat mitjana, des de l’arribada dels normands a Sicília i la unió entre Catalunya i Aragó, fins a la derrota dels Anjou i el domini final de la bota italiana amb Alfons el Magnànim i Ferran el Catòlic. Un gran tractat de geopolítica mediterrània que ens mostra els interessos i les gestes de cada dinastia i els contextualitza amb el funcionament de l’economia i el xoc entre religions, tot plegat per aconseguir la comprensió global d’un món enlluernador en un assaig trepidant.

Traducció d'Oriol Ràfols Grifell