De nou, un altre llibre llegit per al màster de professorat. El principi pot xocar una mica per la manera en què es fa la descripció de les bruixes, però admeto que ha anat creixent a poc a poc. M’ha agradat el fet que, a diferència d’una història típica i tòpica, el protagonista no torne a la seua forma humana i la metàfora/al·legoria que es pot extraure de l’experiència del Bruno. Amb xiquets el llegiria? No et dic que no…