User Profile

El vaig agafar per fullejar-lo i no vaig poder parar de llegir. M'ha corprès, sense treva, de la primera a l'última pàgina.

Entretingut.

Una novel·la del Cabré jove que s'ha fet molt bé de recuperar. Escrita el 1977, hi retrata un grapat de personatges d'un barri de Sant Antoni (i voltants) popular, divers i genuí. La Barringa Barranga, una prostituta retirada; en Poquilluca, un cec que ven cupons a la plaça del Pedró; en Xic Pitarra, "curandero" amb cua de clientela... Més els mossens, les beates i les seves trifulques, les economies submergides, les cures entre veïnes, etc. Tot un retaule que, si un dia va ser costumista, avui és un cofre ple d'estampes d'una Barcelona que ja no existeix. Una joia divertidíssima.

El que més m'ha agradat d'aquesta novel·la és la seva aparent senzillesa; la forma com transita per la relació entre dues germanes, com explica els seus vincles a través de moments, d'escenes, de petits relats, narrats per veus diferents que s'alternen amb l'agilitat dels capítols curts. Com queda tot explicat sense escarafalls ni castells de focs. Com aconsegueix emocionar tractant temes durs i complexos des d'una quotidianitat sense excessos, que ni els minimitza ni els exalça, sinó que els mostra tal com són. Antònia Carré-Pons hi acaba construint un homenatge privat que és també un regal per al públic.

Dubto que pugui dir res que no s'hagi dit ja sobre la qualitat de "Hamnet". Només que em sumo a la llista dels devots de Maggie O'Farrell. Escriu tan bé que sembla impossible. En fi. Magistral. La literatura va ser inventada per arribar a llocs com aquest. Gràcies.