La Donna Leon tracta sempre temes molt actuals i variats. Si a Doneu i se us donarà el cas anava de corrupció amb una ONG, en aquest cas tracta de l’intent d’esborrar el passat militant d’un aristòcrata que viu en un palazzo i que acull un immigrant il·legal al jardí i que apareix mort. Això, amanit amb la sortida de l’armari d’un dels seus col·laboradors de la Questura, és la columna vertebral d’un cas ben embolicat, però que finalment el comissari Brunetti acabarà aclarint.

És interessant el tractament que dóna l’autora a la vella aristocràcia veneciana, la de tota la vida, i que viu en vells palaus que cauen a trossos, però que són cobejats per les immobiliàries per dedicar-los a… endevineu. Sí! A hotels, com si no n’hi hagués ja prou. Un retrat d’una Venècia que va perdent la identitat i cada cop més queda deserta de venecians substituïts pels turistes.

Com sempre la mirada lúcida del comissari ens va explicant la situació alhora que, amb un xic d’enyorança, recorda una ciutat que mai més tornarà.