Després del Canvi i la conseqüent pujada del nivell del mar el Regne Unit erigeix un Mur que el protegeix de l’entrada dels Altres i l’aïlla de la resta del món. Aquest Mur és vigilat dia i nit pels Defensors, un cos de soldats de lleva que s’han de passar dos anys vigilant que cap incursió tingui èxit. Si algú dels Altres aconsegueix entrar, desplaçarà al mar a igual nombre de Defensors. L’Altre que hagi entrat podrà triar entre l’eutanàsia, servir com a Assistent (esclau) o ser retornat al mar.

En aquestes circumstàncies la novel·la ens explica la història d’en Kavanagh, un noi com molts d’altres que és dut als rigors del Mur, amb guàrdies de dotze hores en què no es pot distreure ni un minut perquè el perill és real i imminent i tant et ve dels Altres, que volen saltar el Mur, com dels comandaments que té al darrere i que no el deixen de petja. Aquí fa amistat amb els altres soldats de la Companyia, especialment amb una noia, l’Hifa, que a poc a poc es va transformant en estimació i amb qui comparteix somnis pel futur.

Les aventures estan garantides i els nois les passen de tots colors. Hi queden molt ben reflectits els sentiments de companyonia que es creen en aquestes circumstàncies així com l’aflorament del més profund instint de supervivència. En molts moments m’ha fet pensar en aquell temps llunyà en què vaig gaudir d’una tal beca del Ministerio de Defensa i he comprovat que comparteixo molts sentiments (especialment el menyspreu als militars) amb els protagonistes d’aquesta obra.

Una novel·la entretinguda, que es llegeix molt fàcilment i que fa pensar en com poden acabar les coses en el futur d’aquest planeta.