És un llibre, com diu a la portada, «Una declaració d'amor a la vida.» que funciona pausadament, tranquiŀlament, amb tendresa pels seus personatges i que et fa sentir segur, que per més que pateixin, no pot acabar malament. Com en un videojoc, saps, des del principi, que al final, guanyes, signifiqui el que signifiqui això. om en un videojoc, saps que al final guanyes, signifiqui el que signifiqui això i et permet relaxar-te i gaudir de la resta: la fotografia d'un moment molt important per la creació i consolidació dels videojocs com a art i producte comercial a la vegada. Els anys 90 del segle XX van marcar com evolucionarien i quins dilemes morals produirien els videojocs, sempre amagats a l'ombra d'una societat que no els entenia, però que ells, els pioners, tenien clar què feien. Però no només això. L'autora, hàbil i ambiciosa intenta traslladar l'ambient de cada videojoc que dissenyen els seus personatges a la noveŀla i se'n surt prou bé. En tot moment tens aquella sensació de diversió del videojoc, de fugida endavant: Demà, i demà, i demà.

El joc conté pinzellades d'assaig sobre videojocs i societat, sobre tecnologia, etc. Es nota que coneix bé el mundillo, tot i que segurament no en forma part directament.

A part d'això m'ha fet molta enveja, sobretot per haver-se inventat els jocs que a ella li hauria agradat jugar. Solutions, EmilyBlaster, Ichigo, Both Sides... son jocs que es nota que l'autora s'ha divertit descrivint-los, donant-los forma i fent que la gent hi jugués. I a mi, que la meva vocació frustrada és guionista de videojocs, només podia sentir enveja per algú que ha escrit els jocs que volia jugar i hi ha jugat, encara que fos imaginàriament per muntar un món com aquest.

Un llibre fantàstic. No sé si ja ho he dit. ;)