Mare

Aquesta novel·la és un bon exemple de la ciència-ficció que es fa a casa nostra i que val la pena conèixer. Una obra plena d’idees, algunes amb referències als clàssics del gènere, però actualitzades en una nova trama.

Comença amb una primera part clàssica, amb una narració lineal i àgil que es complica en la segona part perquè introdueix una sèrie de trames paral·leles que corresponen a universos i temps paral·lels. Aquí la cosa es complica una mica perquè, tot i que la narració és acurada i avança, el resultat és una mica confús i obert a moltes interpretacions.

Potser perquè és una obra d’una autora jove, potser perquè hi ha volgut posar massa coses, el resultat final és un xic embolicat. Crec que si s’hagués cenyit a una sola trama i hi hagués centrat tota l’atenció, el resultat hagués estat molt superior. Però s’havia de provar.

És una novel·leta curta que es podria llegir en un vespre dedicat.

Crec que ser tan curta li juga en contra, precisament. La idea o conjunt d'idees no quallen, perquè excepte a la primera part hi ha canvis d'escena cada pocs paràgrafs. Escenes i contexts sencers desapareixen de cop, els nous són només flaixos que es recolzen dèbilment en anteriors...

És un intent de crear sorpresa i xoc, i clar que n'hi ha, però l'impacte en una estructura tan superficial fa trencadissa.

Coses bones? Les llavors són bones, si tinguessin temps de créixer (diguem multiplicar per 3?) i entrellaçar-se en podria sortir una èpica de ciència ficció.