Castigo para los buenos

Tercer llibre de la saga del xèrif Walt Longmire, però que no passa a Wyoming sinó a Filadèlfia on Henry Ós Dempeus ha d’exposar una col·lecció de fotografies antigues de nadius americans i el xèrif Longmire aprofita el viatge en cotxe per anar a veure sa filla que hi treballa d’advocada. Sembla que el Circ de l’Oest hagi arribat a la ciutat perquè tant en Henry com el xèrif van vestits i cofats com a Wyoming.

La trama és molt més urbana que en els dos llibres anteriors, ja que implica un ajudant del fiscal cessat per estar embolicat amb tràfic de drogues, uns traficants, i un parell d’advocats, un d’ells el xicot de sa filla. La filla ha entrat en coma a causa d’una empenta que algú li ha donat i que l’ha feta caure per unes escales i esberlar-se el cap. Així que es passa la novel·la a l’UCI en estat de coma. Mentrestant son pare es dedica a investigar el cas amb l’ajut bastant secundari de la policia de la ciutat on treballa tota la família (pare i germans) de la Vic, l’ajudant del xèrif. La mare de la Vic fa un paper d’estrassa perquè no queda clar si es vol embolicar amb en Longmire o li cuida la nena a l’hospital. A més, la troca s’embolica quan la Vic ve del poble i li tira la canya al xèrif amb la mare pel mig.

És una bona novel·la amb una trama interessant, tot i que una mica suada. No m’ha agradat tant com els dos llibres anteriors perquè sembla que ha perdut la frescor de les pastures de Wyoming i els personatges queden com fora de lloc. La intrusió de la història d’amor tampoc acaba d’encaixar bé i sembla forçada, podria haver anat d’una altra manera.

El pròxim llibre de la sèrie que em llegeixi m’asseguraré que passa a l’Oest, que és el que veníem a buscar, oi?