El cas Eduard Einstein

Biografia novel·lada de l’Eduard Einstein, el fill petit de l’Albert Einstein explicada a tres veus pels principals protagonistes: el noi, sa mare, la Mileva, i son pare, l’Albert. La mare era d’origen serbi i sembla que a la família hi havia antecedents d’esquizofrènia. La malaltia, però, es desenvolupà plenament a l’Eduard provocant-li atacs molt forts que el deixaven fora de circulació i obligaven la mare a internar-lo en diferents manicomis. Els tractaments en aquell moment eren força durs: electroxocs i coma diabètic entre d’altres. El noi fou tancat a 20 anys i no va sortir-ne mai més, ja que es tractava d’una malaltia incurable; només durant algun temps va viure amb una família adoptiva.

Els pares es van divorciar i l’Albert, que es tronà a casar amb una cosina seva, era perseguit pels nazis que no el deixaven tranquil i li negaven la feina. Per això determinà d’anar-se’n als Estats Units i, un cop allà, cridar al Hans Albert, el fill gran, i la seva família (tenia dona i un parell de fills). En canvi, a l’Eduard –el segon– tot i que son pare hi estava més o menys a sobre, no el va poder treure d’Europa entre altres raons perquè els americans no volien deixar entrar malalts mentals. L’Eduard guardava un gran ressentiment a son pare a qui no va tornar a veure mai més.

Quan la mare morí, l’Eduard es quedà sol a Suïssa tot i que tenia la vida solucionada, ja que el pare pagava pel seu internament i la mare havia rebut l’import del premi Nobel del seu ex. Però el noi estava malalt i va deixar de rebre visites, només tractava amb el personal de la clínica.

És una novel·la molt trista perquè s’hi reflecteixen els pensaments tèrbols del noi, la seva vida malaguanyada i la impotència de la mare i del pare, tot i que aquest té més estratègies per sobreviure. Una lectura molt instructiva i clara que fa que el llibre sigui fàcil de llegir fins i tot per aquells a qui no ens agraden les biografies.