Qui em podia dir que la ciència ficció no havia de ser necessàriament distòpica? Aquest és un relat bonic, positivista i divertit, oferint una visió molt diferent d'una civilització post-tecnològica.

Comença dècades després que els robots adquirissin consciència i decidissin independitzar-se dels humans i anar a viure a la natura. Des de llavors no hi ha hagut contacte entre els humans i els robots (sona vagament als Cylon de Battlestar Galactica? No us preocupeu, que no acaba tant malament).

Li Dex és uni mongi del te que decideix emprendre un viatge cap a les Terres Salvatges, aquelles on els humans no hi van i hi ha contes i llegendes de que hi viuen els robots. Allà es trobarà un robot força especial i diferent dels que sovint veiem representats en la ciència ficció.