Javier Alcalde fa una anàlisi exhaustiva de la relació entre l'anarquisme i l'esperantisme a cavall entre finals del segle XIX i començaments del XX. S'analitzen les relacions entre les diferents branques del socialisme utòpic i la llengua internacional, passant pels seus defensors (en tant que permet als obrers de tot el món comunicar-se sense haver de dependre d'un multilingüisme que en aquella època estava lligat a l'educació burgesa) i els seus detractors (que defensaven idees com una reforma ortogràfica del francès per fer-lo "més fàcil").

El llibre és petit, compta amb una bona secció de referències per poder ampliar la informació, i una breu però molt important secció gràfica amb fotografies de grups anarquistes i esperantistes.