Pamflet marxista que repassa anhels de llibertat i lluites
És un pamflet marxista que repassa des d'aquest prisma alguns anhels de llibertat i les lluites que van inspirar.
Repassar com persones han anat identificant les opressions que viuen i com imaginen el món a posteriori és útil i informatiu, si bé la selecció és limitada. Com el marxisme: molt centrada al món Europeu i passant de les classes altes medievals a la burgesia. Fa "gràcia" la visita a la URSS i com els autors que van proposar un món millor van acabar purgats: la autora no comenta sobre la contradicció, i segueix avançant cap a lluites més contemporànies (una selecció de majoritàriament maoistes, ara!).
Per cert que després dels debats pel fedivers en què els Obrers Autèntics compartien textos que deien que feminisme, ecologisme i descolonització eren aspectes secundaris que distreien de la lluita contra el capital, resulta que la penya que està fent la lluita anticapitalista més intensa …
És un pamflet marxista que repassa des d'aquest prisma alguns anhels de llibertat i les lluites que van inspirar.
Repassar com persones han anat identificant les opressions que viuen i com imaginen el món a posteriori és útil i informatiu, si bé la selecció és limitada. Com el marxisme: molt centrada al món Europeu i passant de les classes altes medievals a la burgesia. Fa "gràcia" la visita a la URSS i com els autors que van proposar un món millor van acabar purgats: la autora no comenta sobre la contradicció, i segueix avançant cap a lluites més contemporànies (una selecció de majoritàriament maoistes, ara!).
Per cert que després dels debats pel fedivers en què els Obrers Autèntics compartien textos que deien que feminisme, ecologisme i descolonització eren aspectes secundaris que distreien de la lluita contra el capital, resulta que la penya que està fent la lluita anticapitalista més intensa ho fa en aquests eixos.
Estic molt d'acord amb l'incís sobre les distopies i com interfereixen (o son un símptoma! Les dues coses a la vegada!) en la creació de què considerem possible i desitjable. En comptes de diseccionar com treure els elements nocius de les nostres societats, com les ajudaria i què faríem sense ells, alimentem relats sobre com totis sóm males persones i l'ordre social actual ens protegeix de la mort i destrucció.
La autora novel·litza les parts dedicades a personatges, i la característica estilística que ho denota és el sobtat abús de coloquialismes, que com que tota l'estona son els mateixos queda forçat, però no impedeix la lectura.
En resum, és curt de llegir i necessàriament superficial. Potser li farà més servei a algú que tingui dubtes sobre la societat o cap a on anem: una petita introducció de què el futur l'hem de lluitar (i també imaginar).
