User Profile

alguns fragments O contes són molt impactants i m'han agradat. d'altres , no tant.

m'ha agradat molt l'estil d'escriptura del Joan -Lluís. vocabulari maquíssim, he après paraules noves jeje

pfff m'ha agradat moltíssim!!!! la història però tmb com està escrita i explicada. al principi em va costar llegir perquè tot escriu d'una manera que, tot i que a la llarga és lleugera, requereix de llegir cada frase i cada detall amb atenció. O això m'ha passat a mi. no és un llibre de llegir en diagonal, no li sobren frases, escenes ni tant sols paraules.

l'he gaudit molt i m'ha enganxat tmb molt. he connectat tant amb la protagonistes bof!!!


li poso 4 perquè a estones he dubtat amb algunes reflexions, que al meu parer deixaven entreveure gordofòbia i lesbofòbia :/ també té el seu punt de classisme. en un llibre que vol relatar una persona que ha crescut "sense cultura i sense prejudicis, sense patriarcat"** la protagonista té reflexions que desquadren

tot i això, m'ha agradat molt el llibre i només en faig crítica perquè no l'he llegit a cap altre espai; ni al pròleg, ni als comentaris.

me'n quedo amb la frase de la Sophie Macintosh del pròleg: < La bellesa i la força de la novel·la Rauen en l'ambigüitat >

com diria l'Helio: tremendo porrazo
L'inici del llibre és una reflexió sobre la gramàtica i el sentit de la llengua que m'ha agradat i veure el sentit del llenguatge i les paraules. Mai havia vist la filologia com a algo tan interessant xd
pero cap a meitat del llibre comença la cosa a irse de madre. vaig valorar deixar de llegir el llibre, però he fet un esforç i mira, que ni tan mal. reflexions interessants sobre la vida i la mort, suposo. ara hauré de llegir valoracions d'altra gent per acabar de desfer la liada mental que m'ha deixat el sentit del llibre.

m'esperava quelcom més informat, una lectura més modo assaig i reflexió. és un llibre que relata una anècdota personal que, tot i l'intent de fer-nos empatitzar amb la situació de les persones sense llar, torna a ser un relat des del privilegi i un inici de la revisió del privilegi i l'aporofibia. Com una primera pinzellada bàsica per seguir caminant, suposo.

m'ha agradat molt!!!
fa un repàs molt general però en la meva opinió molt necessari. m'ha ajudat a entendre d'on provenen alguns moviments socials actuals i quines influències tenen del passat
i l'origen de l'assemblearisme k mel fotu pec

Llibre de fàcil lectura, de la perspectiva d'un infant en un desallotjament i tot el que l'envolta. Com a crítica diria que descriu una realitat que, tot i ser possible, evidentment està simplificada i molt aterrada a la quotidianitat d'un infant blanc de Catalunya. Entenc que és el target de lectura i la idea és fer que s'hi reconeguin. Però potser com a adulta me n'espero altres coses, més interseccionalitat, més contingut polític.
Tot i això, he plorat basto moltes vegades, honestament.

ràpid i senzill. m'ha agradat i hi he connectat

Lectura ràpida i molt molt xulu. M'agrada molt com escriu el llibre i fa full match amb la meva manera d llegir, donant èmfasi a cada punt, coma i espai. M'ha deixat tocada i m'ha encantat la perspectiva de classe en tota la història. La prota té un petit espai al meu raconet d llibres q em generen tendresa <3

M'ha agradat molt. El que succeeix, com a fets, bastant -sin más-. Però la base que sustenta les decisions, interaccions i vincles de cada personatge m'ha fascinat!

Honestament no m'he enterat de res xd
Però està xula

Molt interessant a nivell de vincles interpersonals i dinàmiques així vinculares
el llenguatge m'ha costat una mica pq no llegeixo gaires llibres així
Molt ràpid d llegir la verdunx