m'esperava quelcom més informat, una lectura més modo assaig i reflexió. és un llibre que relata una anècdota personal que, tot i l'intent de fer-nos empatitzar amb la situació de les persones sense llar, torna a ser un relat des del privilegi i un inici de la revisió del privilegi i l'aporofibia. Com una primera pinzellada bàsica per seguir caminant, suposo.