I Who Have Never Known Men

l'he gaudit molt i m'ha enganxat tmb molt. he connectat tant amb la protagonistes bof!!!


li poso 4 perquè a estones he dubtat amb algunes reflexions, que al meu parer deixaven entreveure gordofòbia i lesbofòbia :/ també té el seu punt de classisme. en un llibre que vol relatar una persona que ha crescut "sense cultura i sense prejudicis, sense patriarcat"** la protagonista té reflexions que desquadren

tot i això, m'ha agradat molt el llibre i només en faig crítica perquè no l'he llegit a cap altre espai; ni al pròleg, ni als comentaris.

me'n quedo amb la frase de la Sophie Macintosh del pròleg: < La bellesa i la força de la novel·la Rauen en l'ambigüitat >

Ja fa temps que vaig llegir aquest llibre. De forma poc habitual el vaig llegir d'un parell de tirades per l'imminència de la data d'un club de lectura. Pel que ara recordo, el que més em va impactar és com la autora aconsegueix descriure una experiència humana sota unes circumstàncies extraordinàries i increibles. La situació és tan extrema des del punt de vista humà com a inexplicable que duu a una vida de la protagonista sense cap propòsit, sense esperança, on no hi cap tipus de transmissió del coneixement ni de formal oral o escrita i on el desenllaç final és inevitable i desesperançador.