EL PAPER DE PARET GROC

A finals del segle XIX una dona pateix una forta depressió (potser postpart?) i amb el seu marit metge s’instal·len en una caseta al camp per reposar. Ella preferiria tenir l’habitació a la planta baixa a tocar del jardí, però el marit tria l’habitació superior i antiga sala de jocs dels nens com a dormitori, amb un paper pintat de color groc que l’obsessiona. Aquesta és una de les moltes imposicions del marit que obra ignorant els sentiments i la voluntat de la protagonista. Ella, mentrestant, va empitjorant.

Aquest seria l’argument d’aquest conte curt pioner en el moviment feminista. La dona protagonista és ignorada i les coses es fan pel seu bé, o no. Una lectura interessant on la tensió psicològica va in crescendo i atrapa al lector en una visió malaltissa de l’entorn.