El rey y el relojero

No és una novel·la negra de la sèrie islandesa a què ens té acostumats l’Arnaldur Indriðason, com ara El duelo , però no per això deixa de ser una lectura apassionant. En realitat és una novel·la històrica amb algun toc de thriller ambientada a la Dinamarca del segle XVIII però amb una bona part de l’acció a Islàndia, la colònia freda, pobra i remota.

Un rellotger islandès va a raure als magatzems del rei on es guarda un vell rellotge on hi ha molt més moviment que el de les busques. Es mouen també figuretes que representen el pas de les festivitats, de les estacions i dels anys, una mena de gran rellotge astronòmic. La seva voluntat és tornar-lo a fer funcionar, però veu que hi ha molta feina, així que decideix treballar-hi de nits. Una nit entra el rei a veure què fa i comencen a xerrar. El rellotger li comença a explicar la història dels seus pares a Islàndia i com el pare del rei els va condemnar a mort.

Aquí semblaria que s’ha acabat el suspens perquè ja sabem el final de la trama, però en realitat és el principi d’una segona trama on el rei pren el protagonisme, ja que en part reprodueix la situació, el pecat, que va causar la mort dels pares del rellotger. Les intrigues de palau, el detallat relat de la vida a la pobra i llunyana Islàndia, les condicions de vida en aquella illa, la por del rellotger a enfadar al rei i que no el deixin arreglar el rellotge donen una tensió al relat que ens mostra l’habilitat de l’autor en enganxar l’atenció del lector.

Una molt bona novel·la que no he pogut esperar a llegir en català perquè feia temps que no llegia res de l’Indriðason i sempre és un plaer.