jqueralt reviewed I del cel van caure tres pomes by Nariné Abgarian (Narratives, #9)
La història d'un poblet armeni explicada com un conte on els habitants són els protagonistes
5 stars
Aquesta és la història dels darrers habitants de Maran, un poblet de la muntanya d’Armènia que ha anat perdent habitants per fenòmens naturals, per les morts d’una gran fam i per la marxa dels joves. Ja només queden uns quants vells amb històries molt interessants, tant en el passat com en l’actualitat.
L’autora ens descriu la dura vida d’aquests pagesos de la muntanya que es fan uns bons farts de treballar, però que no perden la il·lusió ni les ganes de viure. Aprofiten qualsevol celebració per retrobar-se i fer una festa amb les més exquisides menges que tenen al seu abast.
Hi van apareixent l’Anatòlia, antiga encarregada de la biblioteca del poble que es creu morir, però acaba casada amb en Vasili, el ferrer. També hi ha en Hovhannés, que conrea el seu propi tabac, i que està casat amb la Iassaman, l’herbolària que té un remei per a qualsevol …
Aquesta és la història dels darrers habitants de Maran, un poblet de la muntanya d’Armènia que ha anat perdent habitants per fenòmens naturals, per les morts d’una gran fam i per la marxa dels joves. Ja només queden uns quants vells amb històries molt interessants, tant en el passat com en l’actualitat.
L’autora ens descriu la dura vida d’aquests pagesos de la muntanya que es fan uns bons farts de treballar, però que no perden la il·lusió ni les ganes de viure. Aprofiten qualsevol celebració per retrobar-se i fer una festa amb les més exquisides menges que tenen al seu abast.
Hi van apareixent l’Anatòlia, antiga encarregada de la biblioteca del poble que es creu morir, però acaba casada amb en Vasili, el ferrer. També hi ha en Hovhannés, que conrea el seu propi tabac, i que està casat amb la Iassaman, l’herbolària que té un remei per a qualsevol mal. Hi ha la telegrafista, la Valinka, una dona que ha perdut tothom tret d’un net que la va a veure amb la seva nova família, i un reguitzell de personatges amables, cordials que tot i saber-se els darrers d’aquell món no perden les ganes de viure.
Una novel·la tendra, que et fa agafar estimació pels personatges tan senzills però tan humans, i que es llegeix d’una tirada i et quedes amb ganes de saber-ne més.