El dia abans de la felicitat

Dóna gust llegir l’Erri De Luca, té una prosa amb tocs poètics que atrapa l’atenció i et fa continuar llegint més i més. En aquesta ocasió, a més, tenim una història molt interessant narrada en primera persona. És la d’un noi que durant la postguerra creix orfe a Nàpols sota les cures del porter de l’edifici, don Gaetano, que li porta el menjar i li explica velles històries de la guerra, l’ocupació dels alemanys i l’entrada dels americans. Més que de porter li fa de mentor i li transmet els valors que un ciutadà ha de tenir en una societat democràtica.

A mesura que avança pel camí que l’ha de portar a la felicitat va madurant i el nen que s’enfilava com un mico a rescatar la pilota penjada passa a ser l’escolar que descobreix l’immens plaer de la lectura i, més endavant, el jove que es troba amb l’amor.

És una història molt interessant que ens retrata com era la societat italiana de la postguerra, molt ben explicada i amanida amb un punt de tendresa i un xic de màgia (don Gaetano pot sentir els pensaments dels altres). Tota una sèrie d’ingredients que fan d’aquesta curta novel·la una lectura deliciosa.