La teranyina

Aquesta és una novel·la negra amb totes les de la llei: hi ha uns personatges desnortats que cometen crims per encàrrec, tot i que no saben massa bé a qui serveixen. Hi ha els dolents, que són els poderosos, que mouen els fils perquè les coses els vinguin sempre de cara. I hi ha la gent, el poble, que sent el malestar d’una situació que no desitja i que ha de patir.

L’acció se situa durant la Setmana Tràgica , la revolta que es produí a Catalunya a l’estiu de 1909 quan el govern espanyol va enviar a l’Àfrica els reservistes (nois que ja havien fet la mili) a lluitar contra els moros que volien expulsar-los de les seves terres del nord de l’Àfrica. En aquella guerra els soldats queien com a mosques i les famílies (la majoria ja tenien dona i fills) només rebien un telegrama del Gobierno agraint-los el sacrifici per la Patria i condemnant-los a la misèria.

A Feixes, una població inventada propera a Barcelona, els obrers de les fàbriques estan revoltats contra la situació i convoquen concentracions i vagues contra els patrons. Alguns d’aquests aprofiten l’ocasió per a fer roba militar per Espanya, cosa que encara revolta més els treballadors. Els patrons, que no estan gens units, miren de passar la situació com poden, però la família protagonista, els Rigau, veu que pot arribar a perdre bous i esquelles.

Els treballadors tampoc estan massa ben organitzats i apareixen situacions individuals de boicot contra la fàbrica, com les d’en Mercader. El que semblaria l’acció d’un anarquista que lluita pels interessos de classe aviat comença a fer pudor de socarrim per la quantitat de diners que se li paguen.

Una obra molt interessant tant des del punt de vista històric –queda molt ben reflectida la vida diària dels treballadors i la dels senyors així com els seus pensaments– com des del punt de vista novel·lístic: hi ha una trama molt sòlida que es va desenvolupant al llarg del llibre i que manté la tensió fins a la darrera pàgina.