Ciudad láser

Soledad ha desaparegut de la pensió on vivia a la capital. Giselle, la inspectora encarregada de la investigació, és una dona torturada pels records, no podia ser d’altra manera, que interroga al seu entorn més proper. Esbrina que treballava en un establiment de depilació làser (Ciudad láser es diu) i que es relacionava només amb els companys de pensió, especialment amb en Raul. Aquest és un pocapena sense feina fixa que es dedica al tràfic a la menuda de tota mena de gèneres i que s’allitava amb la Soledad i l’arrossegava a l’alcohol, a les drogues i als seus negocis bruts.

La investigació és per desaparició, però la Giselle comença a sospitar que la cosa anirà a més i envia una companya a l’illa caribenya d’on provenia la Soledad per mirar d’aclarir el cas. Allà s’assabenta que la noia és viuda d’un home més gran que ella que treballava de bus i que va tenir un accident en el qual morí. Abans, però, havia celebrat amb una gran borratxera amb un company –anomenat Lisbón– que li havia tocat la loteria i els diners els havia deixat en custòdia al Lisbón per no perdre’ls. Quan enviudà la noia se’n va a treballar a la capital i en Lisbón li escriu per trobar-se i tornar-li els diners. La Soledad, arrossegada pel Raul, va baixant graons en l’escala cap a l’infern i no s’oposa a cap dels desitjos d’aquest. Ni quan li demana que, abusant del seu lloc de treball, li aconsegueixi imatges íntimes de les clientes acabades de depilar; una molt mala pensada.

És un llibre ple d’idees relatades amb un llenguatge barroc i molt localista que fa difícil la comprensió de la trama que està explicant. És com si l’autora volgués donar al relat una pàtina d’alta literatura llatinoamericana alhora que fa parlar als personatges amb l’argot dels baixos fons. El resultat és que exigeix un esforç extra del lector per mirar d’entendre exactament què està passant i això fa perdre el fil de la història. Estic segur que amb un castellà més estàndard, amb tot els tocs locals que es vulgui, la narració seria més àgil i entenedora perquè en el fons la història que explica és molt potent tot i les ramificacions que comença i acaba abandonant.