La verdad del Caiman (Colección Barbaros Mar Negro)

Marco Buratti, àlies Caimán, és un exconvicte que es guanya la vida fent tractes amb els baixos fons de Pàdua per compte d’advocats seriosos. El va a trobar una advocada per demanar-li que trobi Alberto Magagnin, un client seu pres que ha sortit en tercer grau, però que no ha tornat a la presó. Segons ella és molt important trobar-lo perquè li resta molt poc de condemna i, a més, és innocent. En Caimán accepta el tracte i quan, gràcies a la informació d’un confident, va a trobar-lo en una casa a qui es troba és a una dona cosida a ganivetades. Tot apunta que Alberto ha repetit el crim que va cometre fa anys i pel qual és complint condemna.

Aquest és el principi d’una novel·la negra, negríssima, on la policia pràcticament no surt i només surten ionquis, mafiosos, delinqüents i advocats, valgui la redundància. Qui ajuda al Caimán en les perquisicions són altres exconvictes amb qui travà amistat quan ell era a la presó i que ara li deuen favors i respecte. En surten un reguitzell i per cada punt que aclareix n’hi apareix un altre de fosc.

Sort ne té de l’amic Beniamino que li ofereix refugi i sensatesa, perquè en Caimán està massa amorrat a l’ampolla de calvados i té l’oïda plena de blues. En canvi, l’amic el porta amunt i avall i amb el seu pensament lògic i reposat li va donant les pistes perquè encari la solució del cas, que no és senzill.

Una bona novel·la negra, de ritme intens que no et deixa descansar i un llenguatge clar i directe que ajuda a fer que la trama avanci fluidament. Un descobriment, aquest Carlotto. N’he de llegir més coses.