Somiàvem una illa

El llibre és una llarga carta que la Carla, una noia que ha patit dos daltabaixos forts a la vida, adreça al seu marit –l’Òscar– explicant-li els seus pensaments secrets des que es van conèixer. Comença en la primera trobada quan ella havia decidit assentar el cap i deixar de papallonejar d’home en home. El resultat va ser un matrimoni amb dues criatures i una vida de feina on el millor són les persones properes.

Hi ha un seguit de personatges, començant per la mare, una persona valenta no solament encarant la mort sinó també de jove quan va criar ella sola la Carla. Hi ha l’amiga de tota la vida, la Nora, amb qui passen alts i baixos segons els embats de la vida; hi ha en Ramon, l’amic cohibit del poble al qual es va agafar en un moment donat, però que abandonà tot i que ell no l’oblida mai; hi ha el senyor Feliu, que li fa com d’avi i que ella als darrers dies, tracta com a tal i, sobretot, hi ha l’Òscar que se l’estima amb bogeria i que li facilita tant i tant la vida.

Els capítols estan associats a una illa, normalment petita, ja que Carla dirigeix documentals. Així que l’autor ens va explicant coses bones i no tan bones de diferents illes del món, relacionades d’alguna manera amb el que va contant la Carla en la seva confessió.

És una novel·la molt entretinguda, que no perd l’interès en cap moment i on la part de les històries de les illes posa un cert contrapunt a la trama. En Roc Casagran és molt bo explicant històries.