jqueralt reviewed El Ferrocarril subterrani by Colson Whitehead (Antípoda, #22)
El llarg viatge dels esclaus negres per assolir la llibertat
4 stars
El títol de la novel·la al·ludeix a la via d’escapament que alguns esclaus de les plantacions del sud dels Estats Units utilitzaven per escapar-se als estats del nord on l’esclavitud havia estat abolida. L’autor, tanmateix, materialitza aquesta via d’escapament en un tren de veritat, amb la infraestructura de vies, locomotora i vagons necessària per funcionar.
La protagonista de la història és una noia nascuda esclava que, a instàncies d’un altre esclau, decideix arriscar-se i fugir de la plantació on l’amo blanc els tenia com a bestiar. Seguim el seu camí d’escapada farcit de neguits i por de ser atrapada per un caçador de fugitius que, si els enxampava, els retornava a l’amo que, de ben segur, els faria la pell.
L’autor ens explica amb tota mena de detalls com era la vida dels esclaus als estats del sud i com canviava quan es podien alliberar. Ens retrata els canvis de …
El títol de la novel·la al·ludeix a la via d’escapament que alguns esclaus de les plantacions del sud dels Estats Units utilitzaven per escapar-se als estats del nord on l’esclavitud havia estat abolida. L’autor, tanmateix, materialitza aquesta via d’escapament en un tren de veritat, amb la infraestructura de vies, locomotora i vagons necessària per funcionar.
La protagonista de la història és una noia nascuda esclava que, a instàncies d’un altre esclau, decideix arriscar-se i fugir de la plantació on l’amo blanc els tenia com a bestiar. Seguim el seu camí d’escapada farcit de neguits i por de ser atrapada per un caçador de fugitius que, si els enxampava, els retornava a l’amo que, de ben segur, els faria la pell.
L’autor ens explica amb tota mena de detalls com era la vida dels esclaus als estats del sud i com canviava quan es podien alliberar. Ens retrata els canvis de caràcter de les persones quan, de sobte, es veien lliures i amb possibilitat d’elegir el seu destí, lluny de la voluntat dels propietaris.
El viatge és llarg i té diferents estacions i parades que es podrien assimilar als nivells de creixement personal de la protagonista. Tot i estar narrat amb un estil àgil, en alguns moments hi ha salts que distreuen del fil del relat. També és fa una mica repetitiu en algun punt, sobretot cap al final, fet que el fa un xic carregós. Amb cent pàgines menys seria una obra excel·lent.