User Profile

Primer vaig veure la pel·lícula "El bosc". Vaig creure que era el típic drama de la guerra civil espanyola i la vaig gravar per veure-la amb els meus pares. És d'aquell període, però també és de fantasia. En determinat moment, vaig mirar els meus pares i se'ls havien desencaixat les mandíbules 😲. Amb sorpresa inclosa ens va encantar a tots tres. Aquest és el relat que la va inspirar (30 pàgines). Ens mostra la realitat del període històric amb la fantasia que arriba del bosc familiar. L'autor aporta pinzellades d'ironia i d'humor. Conté alguns paràgrafs molt inspirats. Un veritable plaer de lectura. Busqueu el film, val la pena (el guió també és de l'autor).

Un llibre breu i de llenguatge senzill, apte per a tots els públics. En essència, explica la història real d'un gos fidel. Es va convertir en un animal famós que va inspirar una pel·lícula i compta amb una estàtua que ho recorda.

A més, es pot conèixer la cultura tradicional japonesa dels anys 30: els matrimonis concertats, les geishes, l'alimentació...

Una lectura bonica i emotiva tenia ganes d'abraçar el gosset.

A Anglaterra una vídua de bona posició econòmica decideix iniciar unes excavacions i descobrir què hi ha enterrat als antics monticles que envolten casa seva. Podrien ser tombes saquejades fa segles.

Estan meravellosament explicats tant el període històric amb l'ambient i preparatius previs a l'inici de la 2a GM amb refugis inclosos (també vaig descobrir que hi havia pa a llauna de conserva per poder emmagatzemar-lo) i el treball de camp a l'excavació arqueològica. A més, els personatges resulten perfectament creïbles.

Hi ha un detall que recordaré molt de temps. Gràcies al text vaig escoltar un enregistrament dels anys vint d'una violoncel·lista (Beatrice Harrison) i un rossinyol. Podeu sentir-la a YouTube.

L'únic error que el veig és que m'agradaria que inclogués un annex fotogràfic amb les troballes més destacades... però va venir San Google al rescat i vaig llegir un reportatge molt interessant de National Geographic.

El protagonista és un tipus de personatge a qui poca gent prestaria la seva atenció o dedicaria un llibre. Bartleby és el perfecte anònim, gairebé invisible. És autista? pateix una malaltia mental? No en tinc la resposta, però està tan ben retratat que sembla algú real.
Es una història en què no passa res, però tan ben escrita que això no té importància.

He llegit poc, però em sembla que m'agradarà.

Va ser el meu primer audiollibre en català. La idea era molt prometedora i interessant, però la novel·la va resultar una decepció.