Beacat30 wants to read Camino de la Escritura by Julia Cameron

Camino de la Escritura by Julia Cameron
Herramientas creativas para el arte de escribir por la autora del bestseller El camino del artista.
Un programa de seis …
Sóc una lectora apassionada i m'agraden els idiomes. Ara llegeixo en català per millorar el meu vocabulari ja que no és la meva llengua materna. M'agrada la CF, clàssics, gòtica, història, poesia, ecologia, salut... Llegeixo en castellà, català, anglès, italià i portuguès. Podeu llegir les meves ressenyes en castellà com a Beabook30.
This link opens in a pop-up window
Herramientas creativas para el arte de escribir por la autora del bestseller El camino del artista.
Un programa de seis …
Aquest llibre és una biografia de Virginia Woolf i dels seus companys de Bloomsbury (en certa manera tots eren artistes en diferents matèries). En principi Marta Pessarrodona relata la seva pròpia vida i com va aprendre anglès a Londres, llegint novel.les de Woolf. Aquest interès inicial es va tornar una passió i va explorar llocs on va viure l'anglesa i fins i tot va conèixer persones estimades per ella.
Em sorprèn que hi hagi una sola frase sobre les violacions que va patir Virgínia dins de la família. La seva severa malaltia mental (era bipolar) i la pèrdua de diversos éssers estimats la van perjudicar de forma permanent. Crec que l'estrès, dues Guerres Mundials i saber-se vigilada pels nazis són factors importants per als seus intents de suïcidis (l'últim reeixit). El llibre és molt interessant i ens fa comprendre millor l'entorn i l'època que va viure Woolf, encara que crec …
Aquest llibre és una biografia de Virginia Woolf i dels seus companys de Bloomsbury (en certa manera tots eren artistes en diferents matèries). En principi Marta Pessarrodona relata la seva pròpia vida i com va aprendre anglès a Londres, llegint novel.les de Woolf. Aquest interès inicial es va tornar una passió i va explorar llocs on va viure l'anglesa i fins i tot va conèixer persones estimades per ella.
Em sorprèn que hi hagi una sola frase sobre les violacions que va patir Virgínia dins de la família. La seva severa malaltia mental (era bipolar) i la pèrdua de diversos éssers estimats la van perjudicar de forma permanent. Crec que l'estrès, dues Guerres Mundials i saber-se vigilada pels nazis són factors importants per als seus intents de suïcidis (l'últim reeixit). El llibre és molt interessant i ens fa comprendre millor l'entorn i l'època que va viure Woolf, encara que crec que hi manca més informació sobre ella a nivell emocional.
@Robin és un llibre molt famós a nivell internacional, fins i tot hi ha una pel·lícula. Potser ho trobis.
Un home jove sense família o amics viatja per treballar a una illa al mig de l'oceà antàrtic. Descobreix un home mig boig al far i un grup d'aterridors éssers amfibis els ataquen a les nits. Els humans fan qualsevol cosa per sobreviure. Però de vegades l'enemic és dins nostre...
El text em va recordar el llibre "Enemic meu" que vaig llegir fa pocs mesos. El protagonista esgotat de la seva vida com a activista de l'IRA, busca pau i troba una “guerra” inexplicable als confins del món. Hi ha alguna cosa inquietant que no menciono per no fer spoiler. Tot i que breu, és una novel·la no apta per a tots els públics. Està ben escrita, fa reflexionar i és molt interessant.
@Robin fa poc vaig llegir un altre llibre de Pedrolo molt diferent (rar), però boníssim: "Introducció a l'ombra".
Llegint aquest llibre vaig recordar "Fills dels homes" de P. D. James i la pel·lícula del mateix títol (em van agradar totes dues). Aquesta novel·la s'inicia als anys 70 (quan ho va publicar), en una realitat alternativa en què tots els mamífers del planeta es tornen estèrils. Tots, inclosos els humans. Culpa la contaminació mundial i la capa d'ozó danyada. 😲 Fa 50 anys! Esmentava la dictadura, la guerra civil, els somnis d?un futur utòpic, però arriba el desastre. L'adaptació de l'economia, el govern del país, la supervivència per bescanvi... És una lectura molt interessant, però poc coneguda fora de Catalunya (hi ha traducció "Memorias de un futuro bárbaro").
Segons la seva escriptora, va inventar la destrucció del món d'una manera que li semblava impossible perquè s'asfixiava amb la manca de llibertat de la seva època. Ara resulta inquietant ja que sembla probable.
Sóc cinèfila i des de la primera pàgina vaig recordar pel·lícules i sèries de televisió. Aquest relat hauria estat un episodi de "Twilight zone" o "Alfred Hitchcock presents". O una pel·lícula curta com "La cabina" obra mestra del cinema espanyol. O com a "Cube" de Vicenzo Natali. Us aconsello que les busqueu.
Aquest llibre es va escriure als anys cinquanta i és sorprenent. Un home arriba a casa, ensopega al dormitori amb la paret... i creua a l'altra banda. Sí, ell travessa la paret. Es queda atrapat en una habitació blanca desconeguda, diminuta, de llum constant que no surt d'un lloc en concret. Un espai impossible. Escolta els sons de l'altra banda (la seva família), però no té manera de sortir.
Va trigar uns divuit anys a publicar-ho, és estrany que arribés a fer-ho amb la dictadura a Espanya.
És angoixant, claustrofòbica, inquietant, metafísica i filosòfica (imagino les vostres cares …
Sóc cinèfila i des de la primera pàgina vaig recordar pel·lícules i sèries de televisió. Aquest relat hauria estat un episodi de "Twilight zone" o "Alfred Hitchcock presents". O una pel·lícula curta com "La cabina" obra mestra del cinema espanyol. O com a "Cube" de Vicenzo Natali. Us aconsello que les busqueu.
Aquest llibre es va escriure als anys cinquanta i és sorprenent. Un home arriba a casa, ensopega al dormitori amb la paret... i creua a l'altra banda. Sí, ell travessa la paret. Es queda atrapat en una habitació blanca desconeguda, diminuta, de llum constant que no surt d'un lloc en concret. Un espai impossible. Escolta els sons de l'altra banda (la seva família), però no té manera de sortir.
Va trigar uns divuit anys a publicar-ho, és estrany que arribés a fer-ho amb la dictadura a Espanya.
És angoixant, claustrofòbica, inquietant, metafísica i filosòfica (imagino les vostres cares 😅😂🤣). Et sents com quan acabes "Un altre pas de rosca" de Henry James... i et tallen el cap.
Primer vaig veure la pel·lícula "El bosc". Vaig creure que era el típic drama de la guerra civil espanyola i la vaig gravar per veure-la amb els meus pares. És d'aquell període, però també és de fantasia. En determinat moment, vaig mirar els meus pares i se'ls havien desencaixat les mandíbules 😲. Amb sorpresa inclosa ens va encantar a tots tres. Aquest és el relat que la va inspirar (30 pàgines). Ens mostra la realitat del període històric amb la fantasia que arriba del bosc familiar. L'autor aporta pinzellades d'ironia i d'humor. Conté alguns paràgrafs molt inspirats. Un veritable plaer de lectura. Busqueu el film, val la pena (el guió també és de l'autor).
Un llibre breu i de llenguatge senzill, apte per a tots els públics. En essència, explica la història real d'un gos fidel. Es va convertir en un animal famós que va inspirar una pel·lícula i compta amb una estàtua que ho recorda.
A més, es pot conèixer la cultura tradicional japonesa dels anys 30: els matrimonis concertats, les geishes, l'alimentació...
Una lectura bonica i emotiva tenia ganes d'abraçar el gosset.
Vaig comprar una edició bellament decorada amb la intenció de llegir-lo al meu porxo, amb un bolígraf, un quadernet i Google al meu costat. Seria la meva lectura pausada. La idea era viatjar amb el meu balancí com a màquina del temps a la llunyana Biblioteca d'Alexandria. Depenia del meu esperit d'aventura per continuar el viatge.
Hi va haver moments en què vaig sentir que una Sherezade anomenada Irene Vallejo m'atrapava a l'encanteri del seu conte. Això és aquesta obra: un conte sobre la història dels llibres.
Em va encantar quan narrava les esgarrifoses malediccions que al llarg dels segles es van escriure per a aquells que robessin llibres o que no els tornessin als seus legítims propietaris. M'hauria encantat ser bibliotecària i maleir tots aquests malvats.
Em va fer reflexionar sobre quantes "filadores màgiques de paraules" s'hauran perdut per sempre, ignorades per la Història. Això em va fer sentir …
Vaig comprar una edició bellament decorada amb la intenció de llegir-lo al meu porxo, amb un bolígraf, un quadernet i Google al meu costat. Seria la meva lectura pausada. La idea era viatjar amb el meu balancí com a màquina del temps a la llunyana Biblioteca d'Alexandria. Depenia del meu esperit d'aventura per continuar el viatge.
Hi va haver moments en què vaig sentir que una Sherezade anomenada Irene Vallejo m'atrapava a l'encanteri del seu conte. Això és aquesta obra: un conte sobre la història dels llibres.
Em va encantar quan narrava les esgarrifoses malediccions que al llarg dels segles es van escriure per a aquells que robessin llibres o que no els tornessin als seus legítims propietaris. M'hauria encantat ser bibliotecària i maleir tots aquests malvats.
Em va fer reflexionar sobre quantes "filadores màgiques de paraules" s'hauran perdut per sempre, ignorades per la Història. Això em va fer sentir petita, però afortunada de néixer en una època on puc expressar-me. La mateixa autora no existiria com a contadora d'històries si hagués nascut un altre segle. Irene té també una mica de poetessa, és capaç d'embellir el Món ajuntant paraules. Em va emocionar quan tractava l'assetjament escolar que va patir. També amb la narració dels presoners en camps de concentració que van sobreviure "ancorats" a la literatura. Tant de bo tots tinguessin temps per a més llibres i menys guerres.
A Anglaterra una vídua de bona posició econòmica decideix iniciar unes excavacions i descobrir què hi ha enterrat als antics monticles que envolten casa seva. Podrien ser tombes saquejades fa segles.
Estan meravellosament explicats tant el període històric amb l'ambient i preparatius previs a l'inici de la 2a GM amb refugis inclosos (també vaig descobrir que hi havia pa a llauna de conserva per poder emmagatzemar-lo) i el treball de camp a l'excavació arqueològica. A més, els personatges resulten perfectament creïbles.
Hi ha un detall que recordaré molt de temps. Gràcies al text vaig escoltar un enregistrament dels anys vint d'una violoncel·lista (Beatrice Harrison) i un rossinyol. Podeu sentir-la a YouTube.
L'únic error que el veig és que m'agradaria que inclogués un annex fotogràfic amb les troballes més destacades... però va venir San Google al rescat i vaig llegir un reportatge molt interessant de National Geographic.
El protagonista és un tipus de personatge a qui poca gent prestaria la seva atenció o dedicaria un llibre.
Bartleby és el perfecte anònim, gairebé invisible. És autista? pateix una malaltia mental? No en tinc la resposta, però està tan ben retratat que sembla algú real.
Es una història en què no passa res, però tan ben escrita que això no té importància.
Durant la segona dècada del segle vint un home treballa com llibreter ambulant.
Ursula K. Le Guin traducció de Blanca Busquets ; il·lustracions de Maria Picassó i Piquer