User Profile

Vinga, no hi ha excuses per tal de cuinar amb productes nostrats i fer plats de sempre amb tocs contemporanis. De senzilla posada en pràctica.

Ara sí podem sentir, podem tocar, podem olorar l'evolució. En aquesta obra, els autors traslladen les dades descobertes al camp de la ment, de la sensació, del com podria haver estat. Hi ha sentiment més enllà de les dades.

La Terra Alta ha estat (i potser encara és) paisatge d'éssers fantàstics: el Fardatxo, la Serena... I de dones sàvies. Arnes: mel, hidromel, plantes que guareixen i lluna. L'autor ens convida a entrar als mons medievals que encara hi bategen.

Temps era temps quan els nazis manaven. Els llibres sobre nazis em produeixen una alteració profunda. L'autora té la virtut de fer els fets flonjos, envoltats de l'aura de la fluïdesa. Però saps que tot anirà malament. I el misteri que es mastega a tota la novel·la no s'esvairà. Una abraçada profunda als nens i al personal de la casa d'Izieu.

No el vaig llegir per obligació, que ho era en temps escolars. Però restava serè a la balda entre altres llibres més gruixuts. Apassionant, cada paraula precisa. La fi del món proper, quotidià. I el regust del final, de l'altre final.

Una recopilació de la cultura catalana tibant de les arrels més profundes. El toc de vegades no exempt de fina ironia fa que li acluquis l'ull a l'erudit Joan😉

Es fa curt, és clar. Les il·lustracions de na Laia Baldevey en tenen gran part del mèrit. Sap greu que aquests noia sigui emprenyada a xarxes socials, sembla impossible! Però ho és quan parla de les dones. Potser caldrà enviar a La Pesanta i els seus companys a callar les boques dels descreguts una nit d'hivern...

Receptes de fàcil preparació amb ingredients de tota la vida. D'aquells llibres que fa bé tenir al rebost.

Eudald Carbonell escriu sobre la seva vida com si fos un article científic. Tan en forma part, de la ciència! Vida llarga i viscuda, amb arrels personals fondes i valentes.