User Profile

És un llibre força inclassificable. Humor sarcàstic i negre fins que de sobte el somriure se't congeŀla a la cara. Humor i foscor a parts iguals, equilibrat, ben travat... i sempre darrere de la història.

Quan comença té un deix de la Plaça del diamant. Aquella nena un pel fleuma que va entomant una vida poc fàcil amb decisions que la rebaixen poc a poc... però de sobte la Cecília Ce canvia d'idea i allà on hi hauria una història trista de gent honesta a la post guerra de Barcelona es converteix en un aŀlegat sobre la violència masculina vers les dones. Els capítols centrals, sense espoilers, fan feredat i entronquen perfectament amb la sensació del segle XXI sobre l'abús i el patriarcat.

@jomorespi Vaig llegir Guilleries. Em va agradar sense l'exaltació que hi vaig veure. Hi vaig trobar defectes que en compensaven les virtuts. Una lectura agredolça, com dius. Hi va haver tant de consens que quasi era una obra mestra que em fa tirar enrere aquesta Sau... però potser sí.

@javier.acedo tmp no val?

És un llibre exuberant: de trames, de personatges, de religions i cultures... És un sincretisme quasi perfecte entre ocultisme oriental i esoterisme occidental. Un llibre intens, llarg i que demana immersió total.

Un nou salt cap endavant d'aquesta sèrie que té pinta de convertir-se en un fenomen de la subcultura friqui-catalana. Sorprèn que després d'haver aconseguit crear l'univers dels Confins, Efa decideixi dur la història cap a un altre costat. A veure què en sortirà...

En VPJ ja molt abans de morir va decidir fer una recopilació de la seva obra amb la reedició d'El món d'Horaci, l'antologia de contes Exorcismes, etc. Aquest En primera persona forma part d'aquesta revisió amb contes i propostes de contes, sobretot el segon, que serveix per aprofundir en les dèries i maneres de fer d'en VPJ.

És un llibre d'aquells que es paeix a poc a poc, sense l'estructura bàsica de tres actes, més a prop d'un serial que d'una aventura. Al principi costa agafar-s'hi amb algunes escenes una mica allargassades, però un cop t'adaptes al seu ritme tot flueix. No espereu un final apoteòsic, no és d'aquestes històries.

Recull de contes d'autors gironins en el qual també hi he participat. Alguns fantasiosos, d'altres realistes, negres, irònics, surrealistes... a les comarques gironines hi trobes de tot.

Com vaig disfrutar-la! Subscric tot el q dius tan ben dit. I sobre el "sentit del ritme": anava en tren llegint-la i ho feia sense moure els llavis però, de cop, em vaig adonar q m'ho llegia "per dintre" com si ho fes en veu alta. Ep, vaig pensar, aquí passa alguna cosa. I em vaig dedicar una estona a comptar síl·labes i a pescar rimes. La seva prosa va plena de versos i rimes. Em sembla q fa poc, de resultes de la seva traducció al gallec i al castellà va haver una trobada de les traductores. Vaig mirar si la traductora al castellà havia respectat aquest treball tan delicat amb les paraules i sí. No era el mateix però es notava q s'havia cuidat de ser fidel a aquesta "oralitat" rítmica de la novel·la. Oh com em va agradar (em sembla q més i tot q l'anterior)

Em vull estrenar a plaerdemavida amb aquest llibre q va ser plaer de ma vida i també malson de ma vida. Vaig entrar al món Rodoreda per aquesta porta encantada i ja no vaig poder sortir. Atrapada en aquest poble amb el pres, les dones embarassades q ballen a la plaça, la ferum de vida, de mort de primavera, de bogeria. Les glicines esquerdant els murs. Fa mal i tot la bellesa d'aquest llibre. Des d'aleshores, cada primavera obro el llibre a l'atzar i em deixo enverinar una mica (poc pq més és perillós) pel seu perfum.

Un llibre divulgatiu sobre l'islam xiïta, sovint només a les notícies per guerres i terrorisme.