User Profile

@nan@mastodont.cat molt mal fet! És un dels autors que s'han de llegir. Ja veuràs que quan comencis no podràs parar.

Llegint Cavall, atleta, ocell em fa la sensació que els llibres de Manuel Baixauli formen una espiral, cada cop més interior, ple de referències creuades i aprofundint en el seu univers oníric. Això afegeix una capa de lectura més als seus llibres, normalment ja complexos per si sols, però amb aquella facilitat de lectura que enamora des de l'Home manuscrit.

Segueix l'estil proposat a Nicolau, però aquest cop a l'edat mitjana, amb més llegendes tradicionals catalanes. La barreja de faula, llegenda i edat mitjana és interessant, sobretot per la visió del segle XXI de la violència masculina.

D'aquelles noveŀles que t'empasses amb una nit. Acció pura enmig d'una comarca inventada de Catalunya, ben divertida, amb el punt just de mala bava que sempre és d'agrair. Sorprèn com pot combinar expressions gens normatives amb frases ben trenades i és una pena que hagi decidit fer la seva carrera als EUA i en anglès. Fa un temps el van entrevistar i es va queixar que en català hi havia poques històries d'aquest estil. Jo diria que té raó a mitges: vas trobant noveŀles així si rasques, però els mitjans oficials les ignoren. Els lectors no ho haurien de fer.

És un autor diferent, a mig camí entre el grunge i la psicodèlia. Tan i pots trobar la cruesa del primer com els colors i els traços del segon. Fa un retrat interessant de la masculinitat i de la banalitat del món, sobretot des d'un Israel diferent del que ens planten a les notícies.

Seguim aquest recorregut de Mercè Rodoreda. Com el seu nom indica és un trencadís de personatges que van explicant l'evolució de la Torre Valldaura a cavall entre el segle XIX i XX, fins a la post guerra. Sembla que en aquesta noveŀla vulgui acabar posant-hi totes les eines que ha adquirit i llimat durant els anys d'escriptora i demostrar de què era capaç.

@dianalenay@mastodont.cat barreja de ciència-ficció i fantasia, sobretot els dos primers.

@R@mastodont.cat Des de l'estiu passat que havia llegit els dos primers que en tenia ganes! I m'hi vaig posar de seguida que el vaig tenir a les mans per la Mercè!

Un bon final per la trilogia de la Terra fragmentada. Aprofita les estructures literàries del primer i segon llibre, però ja no necessita mostrar-te el món i va de cara a barraca per tancar la història i explicar-te tot el que et podries preguntar. Aconsegueix allò tan complicat de deixar-ho tot prou tancat però sense semblar massa perfecte.

Fantàstic retrat de Girona a través de personatges als marges de la ciutat. De Girona sempre se'n retrata el decorat i el posat estirat dels seus habitants. Aquí el decorat és més del dia a dia i els seus habitants són els que marquen els límits de la ciutat, els interessants.

Aquest llibre és com una dansa en dos temps: per un costat l'esclavatge al sud dels estats-units lent i pesat. Dur. I per l'altre els esperits que habiten la Terra, volubles, lluminosos i lliures. La confluència entre aquestes dues realitats formen el llibre que tan bon punt s'alça poètic sense acabar de perdre l'àncora al món real.