Llegir un festuc no és fàcil, però és divertit. Mastodon
No poso estrelles.
This link opens in a pop-up window
Success! Vullunfestuc has read 1 of 1 books.
Patrick Radden Keefe investiga un món secret dirigit per una criminal sorprenent: una carismàtica àvia …
Tot i que va ser escrit el 2009 és un tema que actualment encara toca fibra. Una bona crònica d'uns fets i d'un moment que poden ser extrapolables als moments actuals. Llegit com a noveŀla és tan interessant com si és llegit com a assaig.
@R@mastodont.cat Hahaha, la idea és llegir.
En Pere i l’Eva venen pollastres a l’ast i arrosseguen l’olor d’oli de la botiga …
És un llibre curt, però té un començament brillant que fins i tot se t'enganxa la fortor de pollastre a l'ast a tu, que el llegeixes. Estructurat amb petites anècdotes que serveixen per anar descobrint la vida de l'Eva des de l'inici fins a la maduresa quasi podrien ser llegides cada anècdota com un conte independent. Molt ben escrit, amb ritme i fresc.
Vullunfestuc
boosted
Tres entrepreneurs visiten un xalet en una urbanització solitària per dir als ocupes que hi …
Diuen que la novel·la negra és la millor manera de descriure la societat on té lloc l’acció, i aquest llibre n’és la prova. El protagonista (no en sabem el nom perquè està narrat en primera persona) és un expresidiari que anà a la garjola arran dels fets del Procés, està separat amb un fill adolescent que no té clara la seva assignació de gènere, no té feina ni casa i la seva única possesió és un Lancia Delta HF Integrale de l’any 95. El que podríem qualificar de perdedor, però que no ho és pas. És més aviat un supervivent amb ganes de conèixer la veritat peti qui peti.
Al poble, on tothom es coneix, li ofereixen una feineta consistent en ajudar a fer fora un okupa d’una caseta d’una urbanització mig abandonada i decrèpita (una camaquera, pels camacos que la van començar). S’hi nega, però li desperta el cuquet …
Diuen que la novel·la negra és la millor manera de descriure la societat on té lloc l’acció, i aquest llibre n’és la prova. El protagonista (no en sabem el nom perquè està narrat en primera persona) és un expresidiari que anà a la garjola arran dels fets del Procés, està separat amb un fill adolescent que no té clara la seva assignació de gènere, no té feina ni casa i la seva única possesió és un Lancia Delta HF Integrale de l’any 95. El que podríem qualificar de perdedor, però que no ho és pas. És més aviat un supervivent amb ganes de conèixer la veritat peti qui peti.
Al poble, on tothom es coneix, li ofereixen una feineta consistent en ajudar a fer fora un okupa d’una caseta d’una urbanització mig abandonada i decrèpita (una camaquera, pels camacos que la van començar). S’hi nega, però li desperta el cuquet de la curiositat de manera que, al vespre, s’hi arriba i es troba els cadàvers dels tres galifardeus que havien de fer la feina i, a sobre, arriba la policia. Així comença una novel·la de ritme frenètic, plena d’acció, persecucions, patacades i molts comentaris irònics i àcids.
L’autor, l’ Edgar Cantero va començar fent còmics i es nota l’escola. El ritme del llibre és molt ràpid, no hi ha pàgina on no passin coses, hi ha una pila de personatges a quin més desagradable i surt tota la merda de sota les catifes del poder econòmic i polític.
Un llibre molt recomanable per a qui li agradi la novel·la negra i l’anàlisi de la realitat actual.
@jqueralt Jo m'ho vaig passar molt bé llegint-lo i no entenc com no ha tingut més anomenada ara que a la mínima ens abadoquem amb històries semblants vingudes de fora!
Any 2030. Un grup de científics que investiguen el permagel als confins del massís Altai, …
Em sembla que encara no havia llegit cap llibre tan directament basat en l'etapa de la pandèmia de covid fins aquest. Aquí la pandèmia és més virulenta i sobretot ataca a mainada. Però en comptes d'orientar la història cap a un relat post-apocalíptic o de supervivència, la humanitat és més humanitat i entre tots intenten dur una vida tan mundana i normal com sigui possible. El relat és fragmentat en contes que tenen una connexió entre ells creant una xarxa que va descabdellant la història de la humanitat davant d'algunes de les crisis que pot desencadenar l'escalfament global.
La roda celestial és una novel·la sinistrament profètica en què Ursula K. Le Guin aborda …
Amb Els Posseïts probablement el llibre més polític de la Le Guin. Reflexiona sobre el poder, l'ambició i el concepte de bondat a través d'una idea que a primer cop d'ull sembla esbojarrada. Es nota el coneixement i l'adhesió de la Le Guin a les teories orientals de filosofia, però en cap cas pren partit i deixa que el món que ha creat es desenvolupi i creixi sol.
En Pere i l’Eva venen pollastres a l’ast i arrosseguen l’olor d’oli de la botiga les vint-i-quatre hores del dia …
La roda celestial és una novel·la sinistrament profètica en què Ursula K. Le Guin aborda de manera magistral els perills …
@dianalenay@mastodont.cat Doncs avança'l, val la pena!
Durant unes vacances al sud de França, quan la Cora té vuit anys, es perd …
És un molt bon llibre, d'aquests de trencaclosques apocalíptics tipus Lost (no ho volia dir, però no em surt com definir el gènere) que la resolució d'un enigma et duu a l'enigma següent. Al contrari de la sèrie, aquí sí que està ben resolt sense necessitat de focs d'artifici finals. Aporta una visió interessant de l'embaràs que aconsegueix afegir un punt d'originalitat a l'estructura del llibre.
Durant unes vacances al sud de França, quan la Cora té vuit anys, es perd en una excursió en bicicleta. …
Crònica-ficció de la vida de la Concepció Casanova i Danés, ingressada en una institució psiquiàtrica …
Llibre que esbossa la figura de Concepció Casanova en petits retalls que simulen (o ho són realment, tal i fa) un diari personal. El format trencadís dels textos casa molt bé amb la idea d'aquesta ment brillant i fràgil que vol transmetre l'autor mentre ens anem fent la pregunta si realment havia d'entrar en un manicomi o el manicomi la va acabar convertint en boja.
Els «Senyors de les Estrelles» van arribar fa molts anys, i van capgirar per sempre …
Es nota que és un dels primers llibres de ciència ficció de la Le Guin per què encara segueix els cànons del gènere però ja s'hi ensuma el que serà: el protagonista és essencialment bo, conflicte de cultures i una barreja molt interessant de ciència-ficció i fantasia èpica medieval.
