Crònica-ficció de la vida de la Concepció Casanova i Danés, ingressada en una institució psiquiàtrica …
Llibre que esbossa la figura de Concepció Casanova en petits retalls que simulen (o ho són realment, tal i fa) un diari personal. El format trencadís dels textos casa molt bé amb la idea d'aquesta ment brillant i fràgil que vol transmetre l'autor mentre ens anem fent la pregunta si realment havia d'entrar en un manicomi o el manicomi la va acabar convertint en boja.
Els «Senyors de les Estrelles» van arribar fa molts anys, i van capgirar per sempre …
Es nota que és un dels primers llibres de ciència ficció de la Le Guin per què encara segueix els cànons del gènere però ja s'hi ensuma el que serà: el protagonista és essencialment bo, conflicte de cultures i una barreja molt interessant de ciència-ficció i fantasia èpica medieval.
«És una novel·la filtrada per aquesta forma particular del vers, que per si mateixa obliga …
Una noveŀla en vers que segueix un poeta anomenat Arnau per Barcelona l'últim dia de la seva vida. Podria ser ben bé un revers obscur del Romanço d'Anna Tirant, o la versió poètica de Picadura de Barcelona. Interessant. Sempre que llegeixo poesia (poc) et ve aquella faŀlera...
No és l'obra més estimada de Rodoreda. S'ho queden entre Mirall trencat i La Plaça del Diamant, però després d'haver llegit Flors i Viatges o La Mort i la Primavera em fa la sensació que en llibres com Quanta, quanta guerra... Rodoreda escriu alliberada. A mig camí entre el conte i la noveŀla i barrejant el món oníric amb el real per parlar de què era la guerra sense haver de mostrar la guerra.
Mercè Rodoreda diu que se li va acudir el llibre després d'haver vist la peŀlícula de El manuscrit trobat a Saragossa. Curiós el que ha aconseguit aquest llibre per les lletres catalanes.
Una carrera contrarrellotge abans la inspectora Hulda no es jubili
5 stars
Amb aquesta novel·la en Ragnar Jónasson inicia una sèrie que té per protagonista la inspectora Hulda Hermannsdóttir que, tot i ser de les millors del seu departament, sempre ha quedat fora dels ascensos que s’han endut els inútils i penques dels seus companys policies masculins. Li tenen ganes, vaja, així que el seu cap la retira anticipadament en un parell de dies per continuar fent i desfent al seu gust i els dels seus subordinats llepaculs. Ella, però, fa una única demanda: que la deixin investigar el darrer cas que consisteix a aclarir la desaparició d’una noia russa demandant d’asil polític a Islàndia.
Aquest termini tan curt de temps li dóna a la trama un extra d’acció que d’altres novel·les que he llegit d’en R. Jónasson no tenien. Podria dir que és de les més americanes que ha escrit i n’he comentat diverses de la sèrie Islàndia negra: La nit …
Amb aquesta novel·la en Ragnar Jónasson inicia una sèrie que té per protagonista la inspectora Hulda Hermannsdóttir que, tot i ser de les millors del seu departament, sempre ha quedat fora dels ascensos que s’han endut els inútils i penques dels seus companys policies masculins. Li tenen ganes, vaja, així que el seu cap la retira anticipadament en un parell de dies per continuar fent i desfent al seu gust i els dels seus subordinats llepaculs. Ella, però, fa una única demanda: que la deixin investigar el darrer cas que consisteix a aclarir la desaparició d’una noia russa demandant d’asil polític a Islàndia.
Aquest termini tan curt de temps li dóna a la trama un extra d’acció que d’altres novel·les que he llegit d’en R. Jónasson no tenien. Podria dir que és de les més americanes que ha escrit i n’he comentat diverses de la sèrie Islàndia negra: La nit eterna , Boira a l'ànima , etc. A més hi ha una interessant barreja entre la vida professional de la Hulda i la seva vida personal perquè un fet del seu passat l’ha influïda molt en el seu present i en la cerca d’una vida millor. Hi ha, doncs, la lluita entre voler retirar-se pel cansament acumulat de molts anys de serveis poc agraïts i el fet de continuar amb l’activitat que tant l’ha absorbit i que li reca haver de deixar tan sobtadament. L’acció no decau ni cap al final, que és força sorprenent.
Resumint, un llibre que s’aparta una mica del relat d'Islàndia negra i que acosta l’autor a la cruesa de l' Arnaldur Indriðason amb la sèrie sobre l’Erlendur (vegeu per exemple El duelo ) i que val la pena llegir. Hi ha una segona novel·la de la sèrie que algun dia començaré a veure si aquesta bona impressió no decau. Ja us explicaré.
El llenguatge és un arc que no aconsegueix fer diana
4 stars
El subtítol d’aquesta entrada, El llenguatge és un arc que no aconsegueix fer diana, és una afirmació de l’autora Han Kang i és la base d’aquest llibre perquè els dos personatges pivoten al voltant del llenguatge. La protagonista femenina és una dona que ha perdut la capacitat de parlar arran de la pèrdua de la seva mare i de la custòdia del seu fill i, per mirar de recuperar la paraula, s’apunta a classes de grec clàssic. El professor és un home que està perdent irremeiablement la vista, però lluita contra la seva malaltia fent allò que sap fer millor: donar classes de grec clàssic.
La novel·la ens planteja les històries dels dos protagonistes per separat i després veiem com convergeixen en un encontre tendre on s’uneixen els dos destins fràgils. És un llibre curtet que avança a poc a poc recreant-se en els pensaments i sentiments dels personatges i …
El subtítol d’aquesta entrada, El llenguatge és un arc que no aconsegueix fer diana, és una afirmació de l’autora Han Kang i és la base d’aquest llibre perquè els dos personatges pivoten al voltant del llenguatge. La protagonista femenina és una dona que ha perdut la capacitat de parlar arran de la pèrdua de la seva mare i de la custòdia del seu fill i, per mirar de recuperar la paraula, s’apunta a classes de grec clàssic. El professor és un home que està perdent irremeiablement la vista, però lluita contra la seva malaltia fent allò que sap fer millor: donar classes de grec clàssic.
La novel·la ens planteja les històries dels dos protagonistes per separat i després veiem com convergeixen en un encontre tendre on s’uneixen els dos destins fràgils. És un llibre curtet que avança a poc a poc recreant-se en els pensaments i sentiments dels personatges i amb molt poca acció, tot i que alguna n’hi ha.
Aquest tipus de narrativa oriental queda lluny d’allò a què estem acostumats, però és interessant de descobrir.
Catalunya és una nació que mereix un Estat? Espanya és una nació o un Estat …
La lectura de Nació i Estat va venir motivada per les discussions sobre política a la sobretaula de la feina i la definició, per mi, esbiaixada del que era una nació i el nacionalisme. Com que tot i creure fermament que la meva visió dels dos conceptes s'ajustaven més a la realitat que la proposta dels espanyolistes, vaig creure que amb aquest llibre hi trobaria força el desllorigador. Però no. Tot i que és cert que la primera part explica les definicions divergents de Nació, Estat i Nacionalisme que empren els polítics del segle XIX i XX a Catalunya i Espanya, ràpidament entra en la visió del que havia de ser Espanya, tant dels espanyolistes (nacionalistes centralistes) i els catalanistes (els nacionalistes regionalistes). La tesi, coherent, és que el catalanisme no ha sigut genuïnament independentista, la seva proposta sempre ha sigut una Espanya descentralitzada i s'ha discutit amb l'espanyolisme, creador …
La lectura de Nació i Estat va venir motivada per les discussions sobre política a la sobretaula de la feina i la definició, per mi, esbiaixada del que era una nació i el nacionalisme. Com que tot i creure fermament que la meva visió dels dos conceptes s'ajustaven més a la realitat que la proposta dels espanyolistes, vaig creure que amb aquest llibre hi trobaria força el desllorigador. Però no. Tot i que és cert que la primera part explica les definicions divergents de Nació, Estat i Nacionalisme que empren els polítics del segle XIX i XX a Catalunya i Espanya, ràpidament entra en la visió del que havia de ser Espanya, tant dels espanyolistes (nacionalistes centralistes) i els catalanistes (els nacionalistes regionalistes). La tesi, coherent, és que el catalanisme no ha sigut genuïnament independentista, la seva proposta sempre ha sigut una Espanya descentralitzada i s'ha discutit amb l'espanyolisme, creador d'una Nació de tipus afrancesat. L'estudi acaba a la 2a República Espanyola, però ressona amb la situació actual quan, de fet, l'independentisme és l'única proposta del catalanisme que en aquests moments té un projecte per Catalunya.
Un llibre interessant, potser una mica massa de palla, però ja sol passar en els llibres de divulgació i pensament.
Què es pot fer davant d’un mal pas, si tot intent de superar-lo fracassa? Fins …
Llegint Cavall, atleta, ocell em fa la sensació que els llibres de Manuel Baixauli formen una espiral, cada cop més interior, ple de referències creuades i aprofundint en el seu univers oníric. Això afegeix una capa de lectura més als seus llibres, normalment ja complexos per si sols, però amb aquella facilitat de lectura que enamora des de l'Home manuscrit.
Aquesta novel·la relata la vida imaginada de Dolça de Provença, esposa de Ramon Berenguer III, …
Segueix l'estil proposat a Nicolau, però aquest cop a l'edat mitjana, amb més llegendes tradicionals catalanes. La barreja de faula, llegenda i edat mitjana és interessant, sobretot per la visió del segle XXI de la violència masculina.