Llegir un festuc no és fàcil, però és divertit. Mastodon
No poso estrelles.
This link opens in a pop-up window
Success! Vullunfestuc has read 15 of 1 books.
Cada relat d'aquest recull és un viatge enmig de la boira, on res no és …
Aquells somnis d'estiu que no son malsons però que pesen, es bifurquen i creixen com si fossin un fractal. Això és aquest llibre que a vegades recorda Kafka, d'altres a Sanders i la majoria és irreal com mai ho havia llegit. Potser per ser d'origen xinès i crear les narracions de forma diferent.
Vullunfestuc
boosted
En Nick Corey és el xèrif d’un poble de Texas de 1.280 habitants. Inofensiu i …
És una novel·la negra molt bèstia que es llegeix d’una tirada amb un mig somriure a la boca i amb l’ai al cor.
En Nick Corey, un xèrif que fa feina només per tenir poca feina i que sembla un xic estúpid, es va alliberant de manies i cada cop tira més pel dret per aconseguir el seu propòsit. Aquest no és altre que continuar cobrant per ser xèrif del petit poble de Potts County de 1280 habitants, canviar de dona i tancar la boca com sigui als que li puguin posar entrebancs al camí. Un màquina, en Corey, que ho té tot: rancuniós, hipòcrita, masclista, racista i pocavergonya.
És un clàssic del gènere –es va publicar al 1964– i l’autor, en Jim Thompson és considerat el tercer gran escriptor de novel·la negra després d’en Dashiell Hammett i d’en Raymond Chandler. I realment es mereix el bronze perquè en sabia …
És una novel·la negra molt bèstia que es llegeix d’una tirada amb un mig somriure a la boca i amb l’ai al cor.
En Nick Corey, un xèrif que fa feina només per tenir poca feina i que sembla un xic estúpid, es va alliberant de manies i cada cop tira més pel dret per aconseguir el seu propòsit. Aquest no és altre que continuar cobrant per ser xèrif del petit poble de Potts County de 1280 habitants, canviar de dona i tancar la boca com sigui als que li puguin posar entrebancs al camí. Un màquina, en Corey, que ho té tot: rancuniós, hipòcrita, masclista, racista i pocavergonya.
És un clàssic del gènere –es va publicar al 1964– i l’autor, en Jim Thompson és considerat el tercer gran escriptor de novel·la negra després d’en Dashiell Hammett i d’en Raymond Chandler. I realment es mereix el bronze perquè en sabia un niu d’escriure.
L’autor ens presenta el personatge com un bordegàs estúpid i a poc a poc ens va desvetllant els seus pensaments més negres i íntims amb una naturalitat que fa feredat. El maneig del llenguatge és molt gran i fa que l’acció sigui un no parar de situacions que es podrien resoldre de moltes maneres, però el xèrif només tria una sortida. Les descripcions dels personatges són crues i seques, però arriben amb claredat i no hi ha floritures ni res que ens distregui de la trama.
Un gran descobriment el d’aquest autor i amb ganes de llegir-ne més coses.
Aquest és un llibre sobre el misteri de la parla humana. Un viatge lingüístic a …
Un llibre molt curt que combina la història de la pèrdua progressiva de la parla d'un pare després d'un atac de feridura i l'aventura personal del pare amb la muntanya, tot ben amanit amb tocs d'assaig sobre lingüística i neurociència. Un llibre estrany.
La guerra d’Angola s’ha acabat i en Félix Ventura, un negre albí, troba un negoci …
Una història peculiar que et fa reflexionar sobre la veritat, la mentida i les narracions. Què és important? i per a què és important que sigui veritat o mentida? Tot en un entorn que des del nostre punt de vista és exòtic: l'Angola postcolonial.
The heroine of this novel is a middle-aged Croatian and the novel is composed of …
És un llibre excepcional. Noveŀla? Autoficció? Assaig? No ben bé. Tampoc et sabria dir quin és el leitmotiv de la història? La solitud? La memòria? La identitat? L'art? Tot això hi surt d'alguna manera o altra al llibre, que tan bon punt és un conjunt de petits paràgrafs, com un diari, un relat o un conte. I tot amb una aroma de Balcans que enamora.
Qui no ha sentit a parlar de Cthulhu, Nyarlathotep o l'infame Necronomicon? Lord Dunsany, Ambrose …
Fa temps que penso que la mentalitat americana que ha acabat portant Trump i un estil a dominar el món prové de la ment de Lovecraft, o si més no, llegint els seus contes i relats la podem percebre. Aquesta visió d'un cosmos immens davant del qual l'home és un mer mosquit i la bondat només és absència de maldat, les arrels del món més profundes del que mai ningú ha imaginat i la sensació que l'humà civilitzat fa la guerra contra la barbàrie de la naturalesa. Rednecks en estat pur.
En Nick Corey és el xèrif d’un poble de Texas de 1.280 habitants. Inofensiu i …
El personatge de Nick Corey és tant clarivident com odiós. Amb tocs d'humor fa un retrat de la societat (americana? no ho sé, massa s'assembla a la societat occidental en general) que és descarnat i grotesc. Però les solucions que troba als problemes que s'ha d'encarar són execrables i a la vegada penses que entens que algú sense esperança i tan intel·ligent pugui arribar a les seves conclusions.
@Robin Ostres, sí, sobretot la part d'en Marc i l'Eladi (és el mateix Eladi que Mirall trencat?).
Un paio que pensa que es mor. De fet, n’està completament convençut, i ho té …
És un llibre força inclassificable. Humor sarcàstic i negre fins que de sobte el somriure se't congeŀla a la cara. Humor i foscor a parts iguals, equilibrat, ben travat... i sempre darrere de la història.
Amb un postfaci de Stefanie Kremser.
El carrer de les Camèlies ha sigut enormement llegit, però se n’ha parlat poc. …
Amb un postfaci de Stefanie Kremser.
El carrer de les Camèlies ha sigut enormement llegit, …
Quan comença té un deix de la Plaça del diamant. Aquella nena un pel fleuma que va entomant una vida poc fàcil amb decisions que la rebaixen poc a poc... però de sobte la Cecília Ce canvia d'idea i allà on hi hauria una història trista de gent honesta a la post guerra de Barcelona es converteix en un aŀlegat sobre la violència masculina vers les dones. Els capítols centrals, sense espoilers, fan feredat i entronquen perfectament amb la sensació del segle XXI sobre l'abús i el patriarcat.
Amb un postfaci de Stefanie Kremser.
El carrer de les Camèlies ha sigut enormement llegit, però se n’ha parlat poc. …
@jomorespi Vaig llegir Guilleries. Em va agradar sense l'exaltació que hi vaig veure. Hi vaig trobar defectes que en compensaven les virtuts. Una lectura agredolça, com dius. Hi va haver tant de consens que quasi era una obra mestra que em fa tirar enrere aquesta Sau... però potser sí.
@javier.acedo tmp no val?
És un thriller místic d’aventures que transcorre en un lloc remot i maleït, perdut a …
És un llibre exuberant: de trames, de personatges, de religions i cultures... És un sincretisme quasi perfecte entre ocultisme oriental i esoterisme occidental. Un llibre intens, llarg i que demana immersió total.
