User Profile

D'aquelles noveŀles que t'empasses amb una nit. Acció pura enmig d'una comarca inventada de Catalunya, ben divertida, amb el punt just de mala bava que sempre és d'agrair. Sorprèn com pot combinar expressions gens normatives amb frases ben trenades i és una pena que hagi decidit fer la seva carrera als EUA i en anglès. Fa un temps el van entrevistar i es va queixar que en català hi havia poques històries d'aquest estil. Jo diria que té raó a mitges: vas trobant noveŀles així si rasques, però els mitjans oficials les ignoren. Els lectors no ho haurien de fer.

És un autor diferent, a mig camí entre el grunge i la psicodèlia. Tan i pots trobar la cruesa del primer com els colors i els traços del segon. Fa un retrat interessant de la masculinitat i de la banalitat del món, sobretot des d'un Israel diferent del que ens planten a les notícies.

Seguim aquest recorregut de Mercè Rodoreda. Com el seu nom indica és un trencadís de personatges que van explicant l'evolució de la Torre Valldaura a cavall entre el segle XIX i XX, fins a la post guerra. Sembla que en aquesta noveŀla vulgui acabar posant-hi totes les eines que ha adquirit i llimat durant els anys d'escriptora i demostrar de què era capaç.

@dianalenay@mastodont.cat barreja de ciència-ficció i fantasia, sobretot els dos primers.

@R@mastodont.cat Des de l'estiu passat que havia llegit els dos primers que en tenia ganes! I m'hi vaig posar de seguida que el vaig tenir a les mans per la Mercè!

Un bon final per la trilogia de la Terra fragmentada. Aprofita les estructures literàries del primer i segon llibre, però ja no necessita mostrar-te el món i va de cara a barraca per tancar la història i explicar-te tot el que et podries preguntar. Aconsegueix allò tan complicat de deixar-ho tot prou tancat però sense semblar massa perfecte.

Fantàstic retrat de Girona a través de personatges als marges de la ciutat. De Girona sempre se'n retrata el decorat i el posat estirat dels seus habitants. Aquí el decorat és més del dia a dia i els seus habitants són els que marquen els límits de la ciutat, els interessants.

Aquest llibre és com una dansa en dos temps: per un costat l'esclavatge al sud dels estats-units lent i pesat. Dur. I per l'altre els esperits que habiten la Terra, volubles, lluminosos i lliures. La confluència entre aquestes dues realitats formen el llibre que tan bon punt s'alça poètic sense acabar de perdre l'àncora al món real.

Un conte amb profunditat de noveŀla. A mig camí entre el fantasiós, el mite i la faula clàssica.

Mercè Rodoreda és una autora que dur la càrrega de ser un clàssic dels instituts. Amb quatre pinzellades de la plaça del diamant o mirall trencat els adolescents es fan una idea de què és Mercè Rodoreda i acaba amb l'etiqueta de «literatura femenina». Jo personalment no he connectat gaire amb la Plaça del Diamant. Aquest caràcter innocent, ratllant l'estúpid de la Colometa quan es casa amb en Quimet em fa posar nerviós i no hi empatitzo gens. Amb això no vull dir que no valgui la pena, tot el tros de la guerra des de Barcelona és corprenedor. Entenc per què és un clàssic de la literatura catalana i universal i s'ha de llegir. Però de tot el que he llegit de Rodoreda és el que encaixa més amb la idea preconcebuda que te'n fas.

Richard Hannay, un enginyer de mines britànic que acaba de tornar de Rodèsia, està avorrit de la nova vida que ha començat a Londres. Tot canvia quan troben mort a casa seva un home que ha descobert un complot polític de dimensions internacionals. Hannay haurà de fugir a la seva Escòcia natal i descobrir la veritat abans no sigui massa tard. Per a ell i per al seu país.