El foc sortit de l’aigua aplega en un sol volum l’anomenada «Trilogia de Vilanova», formada …
Les tres noveŀles curtes que formen un conjunt curiós i permeten veure l'evolució de l'Antoni Munné-Jordà com a autor. D'una història sobre Vilanova i la Geltrú que tendeix a certa meta-ficció sobre les llegendes passem a una història del fantàstic i al desplegament de la tercera entrega una ciència-ficció que recorda a Michelíada.
A les albors del segle XX, en Robert Grainier és un jornaler que es dedica …
La dura vida d'un treballador forestal americà a principis del segle XX
5 stars
Una novel·la curta, però intensa que t’enganxa a la lectura (me l’he polit en dos dies) perquè tant la història que explica com la manera de contar-la són molt interessants. Narra la vida dura d’un home que als estius treballa talant arbres en els inacabables boscos del nord-oest d’Amèrica del Nord i a l’hivern fent feinetes al poble. Es casa una mica gran (per l’època) i tenen una nena. Tanmateix, un gran incendi forestal arrasa tota la vall mentre ell és fora treballant i quan pot tornar no troba ni la dona ni la filla.
La novel·la explica aquest sentiment de frustració i solitud que l’acompanyarà la resta de la vida, però que no li impedeix continuar escarrassant-se i tirant endavant. És un home solitari, malgrat que a la novel·la hi apareixen multitud de personatges secundaris, cadascun d’ells amb una història al darrere i units per un fil constant que …
Una novel·la curta, però intensa que t’enganxa a la lectura (me l’he polit en dos dies) perquè tant la història que explica com la manera de contar-la són molt interessants. Narra la vida dura d’un home que als estius treballa talant arbres en els inacabables boscos del nord-oest d’Amèrica del Nord i a l’hivern fent feinetes al poble. Es casa una mica gran (per l’època) i tenen una nena. Tanmateix, un gran incendi forestal arrasa tota la vall mentre ell és fora treballant i quan pot tornar no troba ni la dona ni la filla.
La novel·la explica aquest sentiment de frustració i solitud que l’acompanyarà la resta de la vida, però que no li impedeix continuar escarrassant-se i tirant endavant. És un home solitari, malgrat que a la novel·la hi apareixen multitud de personatges secundaris, cadascun d’ells amb una història al darrere i units per un fil constant que és el tren. El tren en l’obra no és només un mitjà de transport, és una font de riquesa (molta gent hi treballa directament o indirectament) i pot ser també causa de la mort.
Una obra molt interessant, molt ben explicada, sense floritures, però amb un llenguatge ric i clar que ens transporta mentalment a un temps i un espai ben allunyats del nostre.
A les albors del segle XX, en Robert Grainier és un jornaler que es dedica …
El western concentrat: paisatges espaterrants, un món que mor, el ferrocarril americà i un protagonista intentant sobreviure. 10 de 10. Ara, no hi busqueu armes, ni escopinades en bars de mala mort ni xèrifs corruptes. Com he dit, concentrat en el que és important.
Un pare que coneix el xicot de la filla. Un fill que torna a casa …
Sóc fan d'en Joan Todó des de L'horitzó primer, i si no n'heu llegit res, tot el que fa val la pena. Té aquella llengua d'en Calders i la Rodoreda, que fa rodar fàcil la narració sense entrebancar-la, però si hi poses atenció t'adones que al darrera hi ha un profund coneixement de la llengua.
I alerta, que no us enganyi el títol i la contraportada. La dolçor de viure sempre ha tingut un punt amarg o àcid.
Notícia de la poesia catalana va néixer vint anys enrere com a epíleg a una …
Seguint, sense amagar-se'n, el tan famós Notícia de Catalunya. Enric Casasses repassa la història de la poesia catalana que en realitat és la història del fet de ser català. Crec que en Casasses no pretenia resseguir els nostres poetes com posar èmfasi en les claus que fan dels catalans... catalans, és a dir la nostra llengua, la manera de relacionar-nos amb el món i com l'hem viscut, la nostra llengua, al llarg dels anys a través dels nostres poetes, narradors i escriptors.
Probablement, si encara tinguéssim polítics digne d'aquest nom, llegirien aquest opuscle i en treurien la llavor per fer germinar una nova via política per la nació catalana.
Les boires governen la nit. El Senyor Suprem domina el món. En altres temps, un …
Tenia certes reticències de llegir Fills de la boira. Jo he sigut molt de fantasia èpica, però últimament hi trobo més ideologia conservadora que fantasia i massa sovint clons uns dels altres. A més, les creences religioses de Sanderson (Mormó) també em tiraven enrere. Però la passió amb què alguna gent del meu entorn ha aconseguit que trenqui el gel. La veritat és que val molt la pena. La idea de màgia (Aŀlomància) és molt original i permet jugar molt amb la trama de la creació de l'heroi clàssica del gènere.
M'ha recordat molt el Portal dels oblesics com a primer llibre d'una sèrie, que segur que seguirem llegint.
Sota la intensa pluja i l’atmosfera ombrívola d’un petit poble rural, en una Hongria encara …
Un llibre sorprenent, estrany i com diu a la contraportada, hipnotitzador. La primera part ressegueix els diferents personatges d'una colònia hongaresa a l'estil aquest modern de pla seqüència sense canviar de paràgraf en tot el capítol. El resultat és complex i a la vegada atractiu. La segona, més relaxat (tampoc ens passem) és on acaben desembocant totes les cretinades i misèries que s'insinuaven a la primera part.
Cada relat d'aquest recull és un viatge enmig de la boira, on res no és …
Aquells somnis d'estiu que no son malsons però que pesen, es bifurquen i creixen com si fossin un fractal. Això és aquest llibre que a vegades recorda Kafka, d'altres a Sanders i la majoria és irreal com mai ho havia llegit. Potser per ser d'origen xinès i crear les narracions de forma diferent.
En Nick Corey és el xèrif d’un poble de Texas de 1.280 habitants. Inofensiu i …
Novel·la negra on la malícia més abjecta es disfressa d'estupidesa
5 stars
És una novel·la negra molt bèstia que es llegeix d’una tirada amb un mig somriure a la boca i amb l’ai al cor.
En Nick Corey, un xèrif que fa feina només per tenir poca feina i que sembla un xic estúpid, es va alliberant de manies i cada cop tira més pel dret per aconseguir el seu propòsit. Aquest no és altre que continuar cobrant per ser xèrif del petit poble de Potts County de 1280 habitants, canviar de dona i tancar la boca com sigui als que li puguin posar entrebancs al camí. Un màquina, en Corey, que ho té tot: rancuniós, hipòcrita, masclista, racista i pocavergonya.
És un clàssic del gènere –es va publicar al 1964– i l’autor, en Jim Thompson és considerat el tercer gran escriptor de novel·la negra després d’en Dashiell Hammett i d’en Raymond Chandler. I realment es mereix el bronze perquè en sabia …
És una novel·la negra molt bèstia que es llegeix d’una tirada amb un mig somriure a la boca i amb l’ai al cor.
En Nick Corey, un xèrif que fa feina només per tenir poca feina i que sembla un xic estúpid, es va alliberant de manies i cada cop tira més pel dret per aconseguir el seu propòsit. Aquest no és altre que continuar cobrant per ser xèrif del petit poble de Potts County de 1280 habitants, canviar de dona i tancar la boca com sigui als que li puguin posar entrebancs al camí. Un màquina, en Corey, que ho té tot: rancuniós, hipòcrita, masclista, racista i pocavergonya.
És un clàssic del gènere –es va publicar al 1964– i l’autor, en Jim Thompson és considerat el tercer gran escriptor de novel·la negra després d’en Dashiell Hammett i d’en Raymond Chandler. I realment es mereix el bronze perquè en sabia un niu d’escriure.
L’autor ens presenta el personatge com un bordegàs estúpid i a poc a poc ens va desvetllant els seus pensaments més negres i íntims amb una naturalitat que fa feredat. El maneig del llenguatge és molt gran i fa que l’acció sigui un no parar de situacions que es podrien resoldre de moltes maneres, però el xèrif només tria una sortida. Les descripcions dels personatges són crues i seques, però arriben amb claredat i no hi ha floritures ni res que ens distregui de la trama.
Un gran descobriment el d’aquest autor i amb ganes de llegir-ne més coses.
Aquest és un llibre sobre el misteri de la parla humana. Un viatge lingüístic a …
Un llibre molt curt que combina la història de la pèrdua progressiva de la parla d'un pare després d'un atac de feridura i l'aventura personal del pare amb la muntanya, tot ben amanit amb tocs d'assaig sobre lingüística i neurociència. Un llibre estrany.
La guerra d’Angola s’ha acabat i en Félix Ventura, un negre albí, troba un negoci …
Una història peculiar que et fa reflexionar sobre la veritat, la mentida i les narracions. Què és important? i per a què és important que sigui veritat o mentida? Tot en un entorn que des del nostre punt de vista és exòtic: l'Angola postcolonial.
The heroine of this novel is a middle-aged Croatian and the novel is composed of …
És un llibre excepcional. Noveŀla? Autoficció? Assaig? No ben bé. Tampoc et sabria dir quin és el leitmotiv de la història? La solitud? La memòria? La identitat? L'art? Tot això hi surt d'alguna manera o altra al llibre, que tan bon punt és un conjunt de petits paràgrafs, com un diari, un relat o un conte. I tot amb una aroma de Balcans que enamora.
Qui no ha sentit a parlar de Cthulhu, Nyarlathotep o l'infame Necronomicon? Lord Dunsany, Ambrose …
Fa temps que penso que la mentalitat americana que ha acabat portant Trump i un estil a dominar el món prové de la ment de Lovecraft, o si més no, llegint els seus contes i relats la podem percebre. Aquesta visió d'un cosmos immens davant del qual l'home és un mer mosquit i la bondat només és absència de maldat, les arrels del món més profundes del que mai ningú ha imaginat i la sensació que l'humà civilitzat fa la guerra contra la barbàrie de la naturalesa. Rednecks en estat pur.
En Nick Corey és el xèrif d’un poble de Texas de 1.280 habitants. Inofensiu i …
El personatge de Nick Corey és tant clarivident com odiós. Amb tocs d'humor fa un retrat de la societat (americana? no ho sé, massa s'assembla a la societat occidental en general) que és descarnat i grotesc. Però les solucions que troba als problemes que s'ha d'encarar són execrables i a la vegada penses que entens que algú sense esperança i tan intel·ligent pugui arribar a les seves conclusions.
