Llegir un festuc no és fàcil, però és divertit. Mastodon
No poso estrelles.
This link opens in a pop-up window
Patrick Radden Keefe investiga un món secret dirigit per una criminal sorprenent: una carismàtica àvia …
Tot i que va ser escrit el 2009 és un tema que actualment encara toca fibra. Una bona crònica d'uns fets i d'un moment que poden ser extrapolables als moments actuals. Llegit com a noveŀla és tan interessant com si és llegit com a assaig.
En Pere i l’Eva venen pollastres a l’ast i arrosseguen l’olor d’oli de la botiga …
És un llibre curt, però té un començament brillant que fins i tot se t'enganxa la fortor de pollastre a l'ast a tu, que el llegeixes. Estructurat amb petites anècdotes que serveixen per anar descobrint la vida de l'Eva des de l'inici fins a la maduresa quasi podrien ser llegides cada anècdota com un conte independent. Molt ben escrit, amb ritme i fresc.
Any 2030. Un grup de científics que investiguen el permagel als confins del massís Altai, …
Em sembla que encara no havia llegit cap llibre tan directament basat en l'etapa de la pandèmia de covid fins aquest. Aquí la pandèmia és més virulenta i sobretot ataca a mainada. Però en comptes d'orientar la història cap a un relat post-apocalíptic o de supervivència, la humanitat és més humanitat i entre tots intenten dur una vida tan mundana i normal com sigui possible. El relat és fragmentat en contes que tenen una connexió entre ells creant una xarxa que va descabdellant la història de la humanitat davant d'algunes de les crisis que pot desencadenar l'escalfament global.
La roda celestial és una novel·la sinistrament profètica en què Ursula K. Le Guin aborda …
Amb Els Posseïts probablement el llibre més polític de la Le Guin. Reflexiona sobre el poder, l'ambició i el concepte de bondat a través d'una idea que a primer cop d'ull sembla esbojarrada. Es nota el coneixement i l'adhesió de la Le Guin a les teories orientals de filosofia, però en cap cas pren partit i deixa que el món que ha creat es desenvolupi i creixi sol.
Durant unes vacances al sud de França, quan la Cora té vuit anys, es perd …
És un molt bon llibre, d'aquests de trencaclosques apocalíptics tipus Lost (no ho volia dir, però no em surt com definir el gènere) que la resolució d'un enigma et duu a l'enigma següent. Al contrari de la sèrie, aquí sí que està ben resolt sense necessitat de focs d'artifici finals. Aporta una visió interessant de l'embaràs que aconsegueix afegir un punt d'originalitat a l'estructura del llibre.
Crònica-ficció de la vida de la Concepció Casanova i Danés, ingressada en una institució psiquiàtrica …
Llibre que esbossa la figura de Concepció Casanova en petits retalls que simulen (o ho són realment, tal i fa) un diari personal. El format trencadís dels textos casa molt bé amb la idea d'aquesta ment brillant i fràgil que vol transmetre l'autor mentre ens anem fent la pregunta si realment havia d'entrar en un manicomi o el manicomi la va acabar convertint en boja.
Els «Senyors de les Estrelles» van arribar fa molts anys, i van capgirar per sempre …
Es nota que és un dels primers llibres de ciència ficció de la Le Guin per què encara segueix els cànons del gènere però ja s'hi ensuma el que serà: el protagonista és essencialment bo, conflicte de cultures i una barreja molt interessant de ciència-ficció i fantasia èpica medieval.
«És una novel·la filtrada per aquesta forma particular del vers, que per si mateixa obliga …
Una noveŀla en vers que segueix un poeta anomenat Arnau per Barcelona l'últim dia de la seva vida. Podria ser ben bé un revers obscur del Romanço d'Anna Tirant, o la versió poètica de Picadura de Barcelona. Interessant. Sempre que llegeixo poesia (poc) et ve aquella faŀlera...
No és l'obra més estimada de Rodoreda. S'ho queden entre Mirall trencat i La Plaça del Diamant, però després d'haver llegit Flors i Viatges o La Mort i la Primavera em fa la sensació que en llibres com Quanta, quanta guerra... Rodoreda escriu alliberada. A mig camí entre el conte i la noveŀla i barrejant el món oníric amb el real per parlar de què era la guerra sense haver de mostrar la guerra. Mercè Rodoreda diu que se li va acudir el llibre després d'haver vist la peŀlícula de El manuscrit trobat a Saragossa. Curiós el que ha aconseguit aquest llibre per les lletres catalanes.
Catalunya és una nació que mereix un Estat? Espanya és una nació o un Estat …
La lectura de Nació i Estat va venir motivada per les discussions sobre política a la sobretaula de la feina i la definició, per mi, esbiaixada del que era una nació i el nacionalisme. Com que tot i creure fermament que la meva visió dels dos conceptes s'ajustaven més a la realitat que la proposta dels espanyolistes, vaig creure que amb aquest llibre hi trobaria força el desllorigador. Però no. Tot i que és cert que la primera part explica les definicions divergents de Nació, Estat i Nacionalisme que empren els polítics del segle XIX i XX a Catalunya i Espanya, ràpidament entra en la visió del que havia de ser Espanya, tant dels espanyolistes (nacionalistes centralistes) i els catalanistes (els nacionalistes regionalistes). La tesi, coherent, és que el catalanisme no ha sigut genuïnament independentista, la seva proposta sempre ha sigut una Espanya descentralitzada i s'ha discutit amb l'espanyolisme, creador …
La lectura de Nació i Estat va venir motivada per les discussions sobre política a la sobretaula de la feina i la definició, per mi, esbiaixada del que era una nació i el nacionalisme. Com que tot i creure fermament que la meva visió dels dos conceptes s'ajustaven més a la realitat que la proposta dels espanyolistes, vaig creure que amb aquest llibre hi trobaria força el desllorigador. Però no. Tot i que és cert que la primera part explica les definicions divergents de Nació, Estat i Nacionalisme que empren els polítics del segle XIX i XX a Catalunya i Espanya, ràpidament entra en la visió del que havia de ser Espanya, tant dels espanyolistes (nacionalistes centralistes) i els catalanistes (els nacionalistes regionalistes). La tesi, coherent, és que el catalanisme no ha sigut genuïnament independentista, la seva proposta sempre ha sigut una Espanya descentralitzada i s'ha discutit amb l'espanyolisme, creador d'una Nació de tipus afrancesat. L'estudi acaba a la 2a República Espanyola, però ressona amb la situació actual quan, de fet, l'independentisme és l'única proposta del catalanisme que en aquests moments té un projecte per Catalunya. Un llibre interessant, potser una mica massa de palla, però ja sol passar en els llibres de divulgació i pensament.
Què es pot fer davant d’un mal pas, si tot intent de superar-lo fracassa? Fins …
Llegint Cavall, atleta, ocell em fa la sensació que els llibres de Manuel Baixauli formen una espiral, cada cop més interior, ple de referències creuades i aprofundint en el seu univers oníric. Això afegeix una capa de lectura més als seus llibres, normalment ja complexos per si sols, però amb aquella facilitat de lectura que enamora des de l'Home manuscrit.
Aquesta novel·la relata la vida imaginada de Dolça de Provença, esposa de Ramon Berenguer III, …
Segueix l'estil proposat a Nicolau, però aquest cop a l'edat mitjana, amb més llegendes tradicionals catalanes. La barreja de faula, llegenda i edat mitjana és interessant, sobretot per la visió del segle XXI de la violència masculina.
Tres entrepreneurs visiten un xalet en una urbanització solitària per dir als ocupes que hi …
D'aquelles noveŀles que t'empasses amb una nit. Acció pura enmig d'una comarca inventada de Catalunya, ben divertida, amb el punt just de mala bava que sempre és d'agrair. Sorprèn com pot combinar expressions gens normatives amb frases ben trenades i és una pena que hagi decidit fer la seva carrera als EUA i en anglès. Fa un temps el van entrevistar i es va queixar que en català hi havia poques històries d'aquest estil. Jo diria que té raó a mitges: vas trobant noveŀles així si rasques, però els mitjans oficials les ignoren. Els lectors no ho haurien de fer.
Aquesta antologia no només mira de recopilar els millors contes que Etgar Keret ens ha …
És un autor diferent, a mig camí entre el grunge i la psicodèlia. Tan i pots trobar la cruesa del primer com els colors i els traços del segon. Fa un retrat interessant de la masculinitat i de la banalitat del món, sobretot des d'un Israel diferent del que ens planten a les notícies.
“Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat… Tenia ganes de fer una novel·la …
Seguim aquest recorregut de Mercè Rodoreda. Com el seu nom indica és un trencadís de personatges que van explicant l'evolució de la Torre Valldaura a cavall entre el segle XIX i XX, fins a la post guerra. Sembla que en aquesta noveŀla vulgui acabar posant-hi totes les eines que ha adquirit i llimat durant els anys d'escriptora i demostrar de què era capaç.