Crònica-ficció de la vida de la Concepció Casanova i Danés, ingressada en una institució psiquiàtrica …
Llibre que esbossa la figura de Concepció Casanova en petits retalls que simulen (o ho són realment, tal i fa) un diari personal. El format trencadís dels textos casa molt bé amb la idea d'aquesta ment brillant i fràgil que vol transmetre l'autor mentre ens anem fent la pregunta si realment havia d'entrar en un manicomi o el manicomi la va acabar convertint en boja.
Els «Senyors de les Estrelles» van arribar fa molts anys, i van capgirar per sempre …
Es nota que és un dels primers llibres de ciència ficció de la Le Guin per què encara segueix els cànons del gènere però ja s'hi ensuma el que serà: el protagonista és essencialment bo, conflicte de cultures i una barreja molt interessant de ciència-ficció i fantasia èpica medieval.
«És una novel·la filtrada per aquesta forma particular del vers, que per si mateixa obliga …
Una noveŀla en vers que segueix un poeta anomenat Arnau per Barcelona l'últim dia de la seva vida. Podria ser ben bé un revers obscur del Romanço d'Anna Tirant, o la versió poètica de Picadura de Barcelona. Interessant. Sempre que llegeixo poesia (poc) et ve aquella faŀlera...
No és l'obra més estimada de Rodoreda. S'ho queden entre Mirall trencat i La Plaça del Diamant, però després d'haver llegit Flors i Viatges o La Mort i la Primavera em fa la sensació que en llibres com Quanta, quanta guerra... Rodoreda escriu alliberada. A mig camí entre el conte i la noveŀla i barrejant el món oníric amb el real per parlar de què era la guerra sense haver de mostrar la guerra.
Mercè Rodoreda diu que se li va acudir el llibre després d'haver vist la peŀlícula de El manuscrit trobat a Saragossa. Curiós el que ha aconseguit aquest llibre per les lletres catalanes.
Catalunya és una nació que mereix un Estat? Espanya és una nació o un Estat …
La lectura de Nació i Estat va venir motivada per les discussions sobre política a la sobretaula de la feina i la definició, per mi, esbiaixada del que era una nació i el nacionalisme. Com que tot i creure fermament que la meva visió dels dos conceptes s'ajustaven més a la realitat que la proposta dels espanyolistes, vaig creure que amb aquest llibre hi trobaria força el desllorigador. Però no. Tot i que és cert que la primera part explica les definicions divergents de Nació, Estat i Nacionalisme que empren els polítics del segle XIX i XX a Catalunya i Espanya, ràpidament entra en la visió del que havia de ser Espanya, tant dels espanyolistes (nacionalistes centralistes) i els catalanistes (els nacionalistes regionalistes). La tesi, coherent, és que el catalanisme no ha sigut genuïnament independentista, la seva proposta sempre ha sigut una Espanya descentralitzada i s'ha discutit amb l'espanyolisme, creador …
La lectura de Nació i Estat va venir motivada per les discussions sobre política a la sobretaula de la feina i la definició, per mi, esbiaixada del que era una nació i el nacionalisme. Com que tot i creure fermament que la meva visió dels dos conceptes s'ajustaven més a la realitat que la proposta dels espanyolistes, vaig creure que amb aquest llibre hi trobaria força el desllorigador. Però no. Tot i que és cert que la primera part explica les definicions divergents de Nació, Estat i Nacionalisme que empren els polítics del segle XIX i XX a Catalunya i Espanya, ràpidament entra en la visió del que havia de ser Espanya, tant dels espanyolistes (nacionalistes centralistes) i els catalanistes (els nacionalistes regionalistes). La tesi, coherent, és que el catalanisme no ha sigut genuïnament independentista, la seva proposta sempre ha sigut una Espanya descentralitzada i s'ha discutit amb l'espanyolisme, creador d'una Nació de tipus afrancesat. L'estudi acaba a la 2a República Espanyola, però ressona amb la situació actual quan, de fet, l'independentisme és l'única proposta del catalanisme que en aquests moments té un projecte per Catalunya.
Un llibre interessant, potser una mica massa de palla, però ja sol passar en els llibres de divulgació i pensament.
Què es pot fer davant d’un mal pas, si tot intent de superar-lo fracassa? Fins …
Llegint Cavall, atleta, ocell em fa la sensació que els llibres de Manuel Baixauli formen una espiral, cada cop més interior, ple de referències creuades i aprofundint en el seu univers oníric. Això afegeix una capa de lectura més als seus llibres, normalment ja complexos per si sols, però amb aquella facilitat de lectura que enamora des de l'Home manuscrit.
Aquesta novel·la relata la vida imaginada de Dolça de Provença, esposa de Ramon Berenguer III, …
Segueix l'estil proposat a Nicolau, però aquest cop a l'edat mitjana, amb més llegendes tradicionals catalanes. La barreja de faula, llegenda i edat mitjana és interessant, sobretot per la visió del segle XXI de la violència masculina.
Tres entrepreneurs visiten un xalet en una urbanització solitària per dir als ocupes que hi …
D'aquelles noveŀles que t'empasses amb una nit. Acció pura enmig d'una comarca inventada de Catalunya, ben divertida, amb el punt just de mala bava que sempre és d'agrair.
Sorprèn com pot combinar expressions gens normatives amb frases ben trenades i és una pena que hagi decidit fer la seva carrera als EUA i en anglès.
Fa un temps el van entrevistar i es va queixar que en català hi havia poques històries d'aquest estil. Jo diria que té raó a mitges: vas trobant noveŀles així si rasques, però els mitjans oficials les ignoren. Els lectors no ho haurien de fer.
Aquesta antologia no només mira de recopilar els millors contes que Etgar Keret ens ha …
És un autor diferent, a mig camí entre el grunge i la psicodèlia. Tan i pots trobar la cruesa del primer com els colors i els traços del segon. Fa un retrat interessant de la masculinitat i de la banalitat del món, sobretot des d'un Israel diferent del que ens planten a les notícies.
“Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat… Tenia ganes de fer una novel·la …
Seguim aquest recorregut de Mercè Rodoreda. Com el seu nom indica és un trencadís de personatges que van explicant l'evolució de la Torre Valldaura a cavall entre el segle XIX i XX, fins a la post guerra. Sembla que en aquesta noveŀla vulgui acabar posant-hi totes les eines que ha adquirit i llimat durant els anys d'escriptora i demostrar de què era capaç.
La lluna tornarà aviat. Que el seu retorn proclami la destrucció de la humanitat dependrà …
Un bon final per la trilogia de la Terra fragmentada. Aprofita les estructures literàries del primer i segon llibre, però ja no necessita mostrar-te el món i va de cara a barraca per tancar la història i explicar-te tot el que et podries preguntar. Aconsegueix allò tan complicat de deixar-ho tot prou tancat però sense semblar massa perfecte.
La ciutat de les mosques són quinze contes dins un conte, amb quinze personatges tan …
Fantàstic retrat de Girona a través de personatges als marges de la ciutat. De Girona sempre se'n retrata el decorat i el posat estirat dels seus habitants. Aquí el decorat és més del dia a dia i els seus habitants són els que marquen els límits de la ciutat, els interessants.
Aquest és un viatge on acompanyem l’Annis des dels camps d’arròs de les Carolines fins …
Aquest llibre és com una dansa en dos temps: per un costat l'esclavatge al sud dels estats-units lent i pesat. Dur. I per l'altre els esperits que habiten la Terra, volubles, lluminosos i lliures. La confluència entre aquestes dues realitats formen el llibre que tan bon punt s'alça poètic sense acabar de perdre l'àncora al món real.
Mercè Rodoreda és una autora que dur la càrrega de ser un clàssic dels instituts. Amb quatre pinzellades de la plaça del diamant o mirall trencat els adolescents es fan una idea de què és Mercè Rodoreda i acaba amb l'etiqueta de «literatura femenina».
Jo personalment no he connectat gaire amb la Plaça del Diamant. Aquest caràcter innocent, ratllant l'estúpid de la Colometa quan es casa amb en Quimet em fa posar nerviós i no hi empatitzo gens. Amb això no vull dir que no valgui la pena, tot el tros de la guerra des de Barcelona és corprenedor. Entenc per què és un clàssic de la literatura catalana i universal i s'ha de llegir. Però de tot el que he llegit de Rodoreda és el que encaixa més amb la idea preconcebuda que te'n fas.
