Llegir un festuc no és fàcil, però és divertit. Mastodon
No poso estrelles.
This link opens in a pop-up window
En Kelsier, sentenciat a mort a les mines dels fossats de Hathsin després d’intentar robar …
Imprescindible de llegir-lo després de la trilogia original de Mistborn (Fills de la boira) i interessa el seu univers anomenat Cosmere. Si es compleixen les dues condicions és fantàstic, és capaç de lligar-ho tot i presentar tocs d'altres personatges d'aquest univers expansiu.
En les primeres pàgines del Breviari mediterrani, Matvejević diu: «Amb els diferents components del Mediterrani …
Llegir Breviari Mediterrani és un acte polític, per què més enllà d'Europa, Catalunya és Mediterrani com ho son Itàlia, Grècia, els Balcans, però també els països del Magreb, Turquia i tota la riba sud i oriental. Però el Mediterrani actual és una frontera, una rasa entre Sud i Nord i marcat pel gran conflicte d'Israelians i Palestins. Aquest llibre ressalta, en canvi, tot allò que ha convertit el Mediterrani en un espai comú: la cuina, la pesca, la manera de concebre el fet religiós... De fet, el que ens separa, sovint, és que som massa germans. És cert que com diu en David Guzman hi ha molta literatura en el Breviari, però no hi tragueu el que hi ha de política. Política de la de veritat, d'aquella de fons, la que explica i proposa per una societat.
La Sethe és una esclava fugitiva que fa divuit anys que viu en llibertat. Viu …
Una noveŀla brutal en molts sentits de la mateixa manera que va ser brutal l'esclavitud als Estats Units. Hi he vist les bases de la noveŀla actual: Irene Solà amb Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres o George Saunders amb Lincoln al bardo en son dos exemples de beure d'aquesta font: teŀlúrica, espiritual, màgica però violenta, carnal i terrenal.
«¿Per què l’home s’ha inventat tants déus al llarg de la història?» «¿A què és …
Content warning Una mica de spoilers
Crec que fa temps que tenim un problema amb l'Estat. No em malinterpreteu, res d'anarcocapitalisme ni liberalisme. Però, com més va, l'Estat ocupa més i més espai i deixa sense llibertat d'expressió al que podríem anomenar societat. Tot ha d'anar protocol·litzat i projectat a través de l'Estat. Ens hem deixat. També. Un dia en parlaré més extensament, però d'aquí el meu interès per Bakunin. El primer que em sorprèn és que al segle XIX el problema no és tant l'Estat, com Déu i l'església. De fet, a través de negar déu és quan nega l'Estat, però vivim al segle XXI i Déu ha mort i l'Estat és més poderós que mai. Interessant, però em fa la sensa
La Tenebra ha entrat als confins. Amagats al satèl·lit del Consens, alguns dels supervivents de …
Hem tornat a l'Space Opera i reprenem el ritme més aventurer de la saga. Ja amb totes (més o menys) cartes a la mà i preparant-nos pel final.
Escrita amb una bellesa insòlita, Els guardians de la casa invoca la naturalesa esplendorosa d’Alabama …
Amb la gent de L'agulla daurada compartim la fascinació per la literatura del sud on la realitat sempre es complementa amb una espiritualitat teŀlúrica. Aquesta noveŀla, de manera ben tranquiŀla, sense sobresalts ens explica precisament com era la societat racista del sud fins als anys 60. D'on venia i cap on es va moure, sempre carregada de sobreentesos que nosaltres, lectors, hem d'anar desentrellaçant d'aquestes pàgines.
Nota sense espòilers. Per mi, el viatge de l'avi Will Howland als aiguamoixos del comtat són de les pàgines que he gaudit més darrerament. Sense estridències se't posa el pantà a dins, l'olor, la fressa i finalment... el resultat.
Ryland Grace és l’únic supervivent del Projecte Hail Mary, una missió destinada a salvar la …
Una bona noveŀla d'anticipació, amb moltes referències científiques que no aturen el ritme, ràpid i intens, que es correspon a una cursa contratemps per salvar la humanitat. Interessantíssim que l'enfocament del protagonista sempre sigui científic: observació-teoria-prova que es veu poc a les històries en general. Personalment el ritme se m'ha fet un puntet repetitiu cap al final, sobretot venint d'un començament fantàstic. Però així i tot, molt bé.
Som als anys convulsos de la Unificació italiana: l’Amalia Spada, una dona d’esperit inquiet i …
Un llibre molt poc convencional que mostra a través de la vida de tres dones com viuen Lucània, el sud d'Itàlia en tres moments entre mitjans del segle XIX i mitjans del segle XXI: des de la misticitat salvatgina del segle XIX, fins a la vida post-terrícola a mitjans del segle XXI passant per la descoberta del segle XX. Estrany.
La Rebeca, una dona encongida per la por, s’acaba de traslladar a Ocata amb tota …
La Rosa Cabré-Verdiell té una manera hipnòtica d'escriure. Ja ho va demostrar a AIOUA i ho demostra aquí. Un llibre, des del principi, més fosc, que deriva del des d'un terror a una altra cosa sense adonar-te'n gaire i explota deixant-te un regust entre satisfet del llibre i trastocat.
L’heroi de l’eternitat és el tercer volum de la saga Mistborn. Aquesta aventura porta la …
Acabar una trilogia sol ser difícil. Normalment, la creació del món del primer volum i l'acció del segon queden esmorteïts per un final que sovint no és el que el lector voldria. En realitat, aquí no. Després del primer i d'un segon que queda a mig peu, el tercer compleix amb escreix el que se li demana. Aporta nous matisos a la història i acaba més que decentment. L'únic «però» que jo li posaria és que hi sobra palla, masses recordatoris del que ha passat en els altres llibres. Però és poca cosa per una trilogia que ja és un clàssic de la fantasia.
Un diluvi ha destruït la Terra. Tal·lisa, que en el moment del col·lapse era estudiant …
És un llibre que es fa curt. M'interessa moltíssim aquest format de poesia èpica trasplantada. N'he llegit alguns (Cor Pirinenc, Arnau), però mentre que aquests dos ens porten al present i al viatge de l'heroi, Sumer és aquí juga amb el Diluvi i l'apocalipsi. Es fa curt i obre molts camins, tant interiors com narratius que pretén traçar més endavant. Per ara ha aconseguit que m'interessi per Sumer, altra vegada.
A "Jo això ja no ho veuré", Masó reuneix nou relats especulatius ambientats en un …
Jordi Masó és un expert del conte. Ja havia llegit Les Males Herbes i aquí ho torna a demostrar. Els contes recorden aquella estranyesa de George Saunders i té un control de la narració que li permet jugar amb l'estructura sense perdre ni un punt d'interès cada un dels contes.
En un món hiperconnectat, cada cop més dependent de la tecnologia, una apagada total dorigen …
Necessitava una ració de supervivència. Un gènere poc cultivat a la literatura catalana. En aquest cas compleix amb escreix l'esperat: societat decadent, violència, humanitat... o no. Un Mad Max a la catalana.
Sis anys després de començar la Revolució Francesa, l’escriptora i pionera del feminisme Mary Wollstonecraft …
Una història que m'ha ben enganxat, entretingut i encuriosit. És d'aquells llibres que t'arriba per casualitat, sense que t'ho esperis i et reconnecta amb l'ànima de les històries de vora el foc, d'aire gòtic.
El dinovè protocol és una novel·la ucrònica centrada en el procés català cap a la …
Més que una ucronia és una utopia, la utopia de l'1 d'octubre. Com la majoria d'utopies tot va rodat i li costa mantenir l'equilibri entre explicar la utopia i explicar una història, però a vegades ens agrada creure que tot pot sortir bé. Personalment, crec que és positiu poder llegir sobre què no va passar l'octubre del 2017 i adonar-nos de la distància real entre el que van fer i el que havien de fer.