Llegir un festuc no és fàcil, però és divertit. Mastodon
No poso estrelles.
This link opens in a pop-up window
Ugrešić és una fabuladora excepcional que, aquí, reivindica el poder de l’escriptura i reflexiona sobre …
He quedat meravellat amb aquest llibre. La capacitat de construir relats, contes i a la vegada parlar d'ella, del ser immigrant, del dogmatisme nacional... un assaig amagat d'una biografia amagada d'un conte amagat en una autoficció.: com una matrioixca d'estils i idees. Exigent i Imprescindible.
Barcelona -Costa Brava -Costa Blanca, el triangle de festa, alcohol i drogues que recorre el …
Des de la lectura de El Diego soc fan de com escriu en JuanMi: textos breus, relats, que s'entreteixeixen per formar el gran relat que és la noveŀla. Ell parla d'un arbre i cada un dels textos breus serien les fulles... també. Elogi de l'speed parla d'una època i d'una mentalitat que ens ha dut on som ara sense amargor, però sense concessions.
Stark Holborn desvela alguns misteris de Factus a la vegada que basteix una rebel·lió amb …
M'encanta com a continuació de Deu Ras. Western, ciberpunk i naus especials. Potser aquí aprofundeix en les realitats augmentades (sense spoilers) que al primer llibre i necessites tenir el primer força fresc per seguir-lo. Però la literatura també es nodreix d'aquest tipus d'històries!
El mal ha estat derrotat. Però la guerra acaba de començar. Van aconseguir l'impossible i …
Seguim amb la sèrie de Fills de la Boira. M'encanten els combats de Fills de la Boira. La noveŀla, un patracol de pàgines, segueix el patró clàssic d'una trilogia i posa la cirereta cap al tercer llibre. Endavant amb tot!
El narrador, immers en la crisi dels cinquanta, decideix visitar amb la família la cova …
Un llibre d'esbossos de viatges: un viatge personal a una joventut que ha quedat endarrere, un viatge familiar a Irlanda i un viatge místic resseguint els passos de Ramon Pellerós de camí al Purgatori. Els tres viatges, amb prou feines resseguits, ens expliquen el pas del temps i l'amistat en una barreja curiosa, entre història, biografia i ficció.
Lavínia creix en un entorn de pau i llibertat fins a l’arribada dels seus pretendents. …
La manera com Le Guin agafa aquest personatge quasi imperceptible de l'Eneida i l'eixampla mostrant-nos un món pre-romà creïble a la vegada que màgic i una vida quotidiana però heroica... fa d'aquest llibre un dels millors de Le Guin.
En Jan Lleget, un home de mitjana edat que treballa en una carnisseria, està acostumat, …
Entretingut, curt i àgil, passa volant. Sobretot les històries de la mare del protagonista. Quin fart de riure.
Metamorfosi és un petit veïnat del Peloponès. Buscant l’origen d’alguna cosa, l’autora hi comença un …
Em va fer gràcia llegir aquest «dietari» de dos viatges a Grècia just en tornar, precisament, de Grècia. Ella va fer un viatge d'aquells pausats, que permeten tenir molts moments de reflexió, de jaure i deixar que els pensaments s'encadenin. És per això que acaba parlant de tot: de l'escriptura, del fet de ser mediterrani, de la mort, de la solitud, de l'amistat i la família...
Entre el 1200 i el 1500 la Mediterrània va viure una època convulsa, una batalla …
Havia llegit la versió castellana i quan vaig veure que publicaven la versió catalana, no m'ho vaig pensar ni un minut. És un llibre revelador d'una Catalunya (que a la versió castellana insisteixen a amagar sota d'Aragó*) que no s'ajusta a les idees escampades per la pseudohistòria espanyolista que ens bombardeja cada dia.
La guerra entre el casal de Barcelona, entossudits a crear un espai català a la Mediterrània occidental i els Anjou, una branca de la corona francesa amb la intenció de posar el peu definitivament al Mediterrani per part dels francesos es barregen amb les intrigues papals i de les repúbliques del nord d'Itàlia en un conflicte permanent. Si hagués passat a Anglaterra ja faria segles que tindríem mil noveŀles i peŀlícules derivades d'aquest conflicte.
Però som catalans i Espanya amaga la nostra història.
Havia llegit la versió castellana i quan vaig veure que publicaven la versió catalana, no m'ho vaig pensar ni un minut. És un llibre revelador d'una Catalunya (que a la versió castellana insisteixen a amagar sota d'Aragó*) que no s'ajusta a les idees escampades per la pseudohistòria espanyolista que ens bombardeja cada dia.
La guerra entre el casal de Barcelona, entossudits a crear un espai català a la Mediterrània occidental i els Anjou, una branca de la corona francesa amb la intenció de posar el peu definitivament al Mediterrani per part dels francesos es barregen amb les intrigues papals i de les repúbliques del nord d'Itàlia en un conflicte permanent. Si hagués passat a Anglaterra ja faria segles que tindríem mil noveŀles i peŀlícules derivades d'aquest conflicte.
Però som catalans i Espanya amaga la nostra història.
A les muntanyes d’Oaxaca, la xaman María Sabina fa servir uns petits bolets al·lucinògens en …
Un repàs de l'aparició de la cultura psicodèŀlica a través dels seus bolets més representatius. Té un to juganer a mig camí entre la ficció i la realitat que s'adiu prou bé amb el subjecte del llibre. M'ha agradat, també, com ressalta la capacitat occidental de dessacralitzar qualsevol acte i convertir-ho en un producte de mercat. Com el turisme propaga les noves idees i les noves formes a la vegada que les arrasa. Molt actual.
És d'aquelles històries que agraden als que busquen sortir de l'estructura presentació-nus-desenllaç, perquè combina tres nivells de conflicte: el context (la independència del Marroc), l'adaptació d'una noia d'Alsàcia al Marroc i els conflictes diaris que té la família vistos sempre des de la família. Personalment després de vibrar-lo força al principi se m'ha anat fent feixuc, sobretot quan ressalta els colons francesos i els nacionalistes marroquins sistemàticament caricaturitzats i, en canvi, el punt de vista mig (un Marroc independent però d'estil francès) elogiat.
El Canal 4 és un edifici immens, una cadena de televisió que exerceix de govern …
Un llibre complex. És un humor? Thriller? Crítica política? Tot en un en una estructura d'informe o d'article de diari. M'ha encantat com esquiva situar el Canal 4 en un país real inventant noms i topònims.
En la distopia de Gliff, la societat s’ha tornat tan desigual que ningú no veu …
Té aires de gran noveŀla, de toc d'atenció a la societat, de cop sobre la taula. Em recorda moltíssim a «Una pedra és una història llançada en un riu», precisament per saber crear una societat amb aires distòpics i d'alguna manera fantasiosos sense abandonar la possibilitat que aquesta societat sigui la nostra.
Manuel de Pedrolo
He fet una relectura de Totes les bèsties de càrrega. L'edició és nefasta amb errors constants de tipografia que dificulten una lectura que ja per si mateixa és complexa. El text del darrere per promocionar la noveŀla tampoc l'ajuda comparant-la amb 1984, 451 Fahrenheit quan de fet, per mi, s'assembla més al Procés de Kafka que aquestes noveŀles distòpiques. I és que a mi m'ha semblat que algú volia fer passar el llibre com a distopia antifranquista quan de fet és una noveŀla sobre la relació entre la cultura castellana i la capacitat d'exercir el poder i la cultura catalana a Catalunya. Espero que aquesta història hagi trobat una editorial que la tracti més bé. S'ho mereix.
El foc sortit de l’aigua aplega en un sol volum l’anomenada «Trilogia de Vilanova», formada …
Les tres noveŀles curtes que formen un conjunt curiós i permeten veure l'evolució de l'Antoni Munné-Jordà com a autor. D'una història sobre Vilanova i la Geltrú que tendeix a certa meta-ficció sobre les llegendes passem a una història del fantàstic i al desplegament de la tercera entrega una ciència-ficció que recorda a Michelíada.