Reviews and Comments

Una història monumental que m'ha recordat, per com remou, a Incerta Glòria. En aquell cas era la humanitat en una revolució i una guerra que tot apunta que fracassarà. En aquest en una guerra victoriosa contra l'imperialisme britànic que duu al camí a una revolució fracassada. I al mig, la humanitat, amb menys grandeses del que voldríem i amb menys maldat del que serviria per excusa.

Llibre de relats molt recomanable, sobre personatges de la vida diària, molt ben escrit, molt ben travat.

Fa un temps que tinc la sensació que el cor de la literatura és a Rússia. Ja sé que sona a exageració, però tot el que he agafat de Gógol, Bugàkov, Txehov, Tolstoi, Ziamantin, Starobínets, Kostiutxenko, etc m'interessa. Tot és diferent però aporta quelcom que no veig a la literatura anglosaxona. És per això que vaig anar a buscar això, per entendre-ho o entendre'm a mi mateix. He apuntat més noms d'escriptors i llibres, que qui sap si mai arribo a llegir, però m'he entretingut molt a les mig ressenyes mig biografies dels articles. M'ha recordat als Contes Russos d'en Francesc Serés, però aquí sense ficció. Això fa doblement interessant els dos: els apunts, per la profunditat i el saber-ho articular de la Xènia i als Contes per semblar realment russos.

Continua la saga i acaba el parèntesi que s'havia obert amb el tercer llibre I tot és a punt pel desenllaç en dos actes. Space Opera, descoberta de l'espai,... tots els gèneres de la ciència-ficció tenen espai en aquesta saga.

Tinc una petita fixació amb els autors russos i Rússia en general. Me n'he adonat fa poc que les històries que trobo ben estructurades, completes i fascinants són russes, d'autors nous o clàssics. Rússia enamora, trasbalsa i sorprèn. Aquesta Rússia, sense ficció, més crua, però igual de ben estructurada, completa i fascinant que ens mostra la Ielena és com s'ha mogut el seu país cap a un postfeixisme i ens alerta dels camins que poden agafar els nostres països.

Un llibre exhaustiu i extenuant que ambiciona abarcar-ho tot. Té moments sublims i d'altres que no tant, pot ser vist com una successió de relats o no; com una odissea o no; com un Don Quixot o no. Tan bon punt t'arranca un somriure com et cruix la salvatgia i el feixisme. Fa la sensació que és un d'aquells llibres que anuncien el món que s'acosta però també tinc la impressió que no el llegiran qui més fa per l'arribada d'aquest futur morbós.

Un recull de contes al voltant de la idea de metamorfosi però des d'un punt de vista ciència-ficció o terror futurista. Com tots aquests reculls, alguns més intensos i d'altres potser més innocents, però és un bon recull.

He quedat meravellat amb aquest llibre. La capacitat de construir relats, contes i a la vegada parlar d'ella, del ser immigrant, del dogmatisme nacional... un assaig amagat d'una biografia amagada d'un conte amagat en una autoficció.: com una matrioixca d'estils i idees. Exigent i Imprescindible.

Des de la lectura de El Diego soc fan de com escriu en JuanMi: textos breus, relats, que s'entreteixeixen per formar el gran relat que és la noveŀla. Ell parla d'un arbre i cada un dels textos breus serien les fulles... també. Elogi de l'speed parla d'una època i d'una mentalitat que ens ha dut on som ara sense amargor, però sense concessions.

M'encanta com a continuació de Deu Ras. Western, ciberpunk i naus especials. Potser aquí aprofundeix en les realitats augmentades (sense spoilers) que al primer llibre i necessites tenir el primer força fresc per seguir-lo. Però la literatura també es nodreix d'aquest tipus d'històries!

Seguim amb la sèrie de Fills de la Boira. M'encanten els combats de Fills de la Boira. La noveŀla, un patracol de pàgines, segueix el patró clàssic d'una trilogia i posa la cirereta cap al tercer llibre. Endavant amb tot!

Un llibre d'esbossos de viatges: un viatge personal a una joventut que ha quedat endarrere, un viatge familiar a Irlanda i un viatge místic resseguint els passos de Ramon Pellerós de camí al Purgatori. Els tres viatges, amb prou feines resseguits, ens expliquen el pas del temps i l'amistat en una barreja curiosa, entre història, biografia i ficció.

La manera com Le Guin agafa aquest personatge quasi imperceptible de l'Eneida i l'eixampla mostrant-nos un món pre-romà creïble a la vegada que màgic i una vida quotidiana però heroica... fa d'aquest llibre un dels millors de Le Guin.

Entretingut, curt i àgil, passa volant. Sobretot les històries de la mare del protagonista. Quin fart de riure.

Em va fer gràcia llegir aquest «dietari» de dos viatges a Grècia just en tornar, precisament, de Grècia. Ella va fer un viatge d'aquells pausats, que permeten tenir molts moments de reflexió, de jaure i deixar que els pensaments s'encadenin. És per això que acaba parlant de tot: de l'escriptura, del fet de ser mediterrani, de la mort, de la solitud, de l'amistat i la família...