Reviews and Comments

Un llibre exhaustiu i extenuant que ambiciona abarcar-ho tot. Té moments sublims i d'altres que no tant, pot ser vist com una successió de relats o no; com una odissea o no; com un Don Quixot o no. Tan bon punt t'arranca un somriure com et cruix la salvatgia i el feixisme. Fa la sensació que és un d'aquells llibres que anuncien el món que s'acosta però també tinc la impressió que no el llegiran qui més fa per l'arribada d'aquest futur morbós.

Un recull de contes al voltant de la idea de metamorfosi però des d'un punt de vista ciència-ficció o terror futurista. Com tots aquests reculls, alguns més intensos i d'altres potser més innocents, però és un bon recull.

He quedat meravellat amb aquest llibre. La capacitat de construir relats, contes i a la vegada parlar d'ella, del ser immigrant, del dogmatisme nacional... un assaig amagat d'una biografia amagada d'un conte amagat en una autoficció.: com una matrioixca d'estils i idees. Exigent i Imprescindible.

Des de la lectura de El Diego soc fan de com escriu en JuanMi: textos breus, relats, que s'entreteixeixen per formar el gran relat que és la noveŀla. Ell parla d'un arbre i cada un dels textos breus serien les fulles... també. Elogi de l'speed parla d'una època i d'una mentalitat que ens ha dut on som ara sense amargor, però sense concessions.

M'encanta com a continuació de Deu Ras. Western, ciberpunk i naus especials. Potser aquí aprofundeix en les realitats augmentades (sense spoilers) que al primer llibre i necessites tenir el primer força fresc per seguir-lo. Però la literatura també es nodreix d'aquest tipus d'històries!

Seguim amb la sèrie de Fills de la Boira. M'encanten els combats de Fills de la Boira. La noveŀla, un patracol de pàgines, segueix el patró clàssic d'una trilogia i posa la cirereta cap al tercer llibre. Endavant amb tot!

Un llibre d'esbossos de viatges: un viatge personal a una joventut que ha quedat endarrere, un viatge familiar a Irlanda i un viatge místic resseguint els passos de Ramon Pellerós de camí al Purgatori. Els tres viatges, amb prou feines resseguits, ens expliquen el pas del temps i l'amistat en una barreja curiosa, entre història, biografia i ficció.

La manera com Le Guin agafa aquest personatge quasi imperceptible de l'Eneida i l'eixampla mostrant-nos un món pre-romà creïble a la vegada que màgic i una vida quotidiana però heroica... fa d'aquest llibre un dels millors de Le Guin.

Entretingut, curt i àgil, passa volant. Sobretot les històries de la mare del protagonista. Quin fart de riure.

Em va fer gràcia llegir aquest «dietari» de dos viatges a Grècia just en tornar, precisament, de Grècia. Ella va fer un viatge d'aquells pausats, que permeten tenir molts moments de reflexió, de jaure i deixar que els pensaments s'encadenin. És per això que acaba parlant de tot: de l'escriptura, del fet de ser mediterrani, de la mort, de la solitud, de l'amistat i la família...

Un repàs de l'aparició de la cultura psicodèŀlica a través dels seus bolets més representatius. Té un to juganer a mig camí entre la ficció i la realitat que s'adiu prou bé amb el subjecte del llibre. M'ha agradat, també, com ressalta la capacitat occidental de dessacralitzar qualsevol acte i convertir-ho en un producte de mercat. Com el turisme propaga les noves idees i les noves formes a la vegada que les arrasa. Molt actual.

És d'aquelles històries que agraden als que busquen sortir de l'estructura presentació-nus-desenllaç, perquè combina tres nivells de conflicte: el context (la independència del Marroc), l'adaptació d'una noia d'Alsàcia al Marroc i els conflictes diaris que té la família vistos sempre des de la família. Personalment després de vibrar-lo força al principi se m'ha anat fent feixuc, sobretot quan ressalta els colons francesos i els nacionalistes marroquins sistemàticament caricaturitzats i, en canvi, el punt de vista mig (un Marroc independent però d'estil francès) elogiat.

Un llibre complex. És un humor? Thriller? Crítica política? Tot en un en una estructura d'informe o d'article de diari. M'ha encantat com esquiva situar el Canal 4 en un país real inventant noms i topònims.

Té aires de gran noveŀla, de toc d'atenció a la societat, de cop sobre la taula. Em recorda moltíssim a «Una pedra és una història llançada en un riu», precisament per saber crear una societat amb aires distòpics i d'alguna manera fantasiosos sense abandonar la possibilitat que aquesta societat sigui la nostra.