Un grup de naus, provinents de Sol, arriben a un nou sistema estel·lar amb l'esperança …
Un nou salt cap endavant d'aquesta sèrie que té pinta de convertir-se en un fenomen de la subcultura friqui-catalana. Sorprèn que després d'haver aconseguit crear l'univers dels Confins, Efa decideixi dur la història cap a un altre costat. A veure què en sortirà...
Després de l’antologia dels seus contes publicada sota el títol Exorcismes el 2018, Vicenç Pagès …
En VPJ ja molt abans de morir va decidir fer una recopilació de la seva obra amb la reedició d'El món d'Horaci, l'antologia de contes Exorcismes, etc. Aquest En primera persona forma part d'aquesta revisió amb contes i propostes de contes, sobretot el segon, que serveix per aprofundir en les dèries i maneres de fer d'en VPJ.
En Peter i l’Ivan són germans, però no sembla que tinguin res en comú. El …
És un llibre d'aquells que es paeix a poc a poc, sense l'estructura bàsica de tres actes, més a prop d'un serial que d'una aventura. Al principi costa agafar-s'hi amb algunes escenes una mica allargassades, però un cop t'adaptes al seu ritme tot flueix. No espereu un final apoteòsic, no és d'aquestes històries.
Tercera entrega d’aquest recopilatori de contes amb ànima gironina, que ja s’ha convertit en un …
Recull de contes d'autors gironins en el qual també hi he participat. Alguns fantasiosos, d'altres realistes, negres, irònics, surrealistes... a les comarques gironines hi trobes de tot.
Patrick Radden Keefe investiga un món secret dirigit per una criminal sorprenent: una carismàtica àvia …
Tot i que va ser escrit el 2009 és un tema que actualment encara toca fibra. Una bona crònica d'uns fets i d'un moment que poden ser extrapolables als moments actuals. Llegit com a noveŀla és tan interessant com si és llegit com a assaig.
En Pere i l’Eva venen pollastres a l’ast i arrosseguen l’olor d’oli de la botiga …
És un llibre curt, però té un començament brillant que fins i tot se t'enganxa la fortor de pollastre a l'ast a tu, que el llegeixes. Estructurat amb petites anècdotes que serveixen per anar descobrint la vida de l'Eva des de l'inici fins a la maduresa quasi podrien ser llegides cada anècdota com un conte independent. Molt ben escrit, amb ritme i fresc.
Any 2030. Un grup de científics que investiguen el permagel als confins del massís Altai, …
Em sembla que encara no havia llegit cap llibre tan directament basat en l'etapa de la pandèmia de covid fins aquest. Aquí la pandèmia és més virulenta i sobretot ataca a mainada. Però en comptes d'orientar la història cap a un relat post-apocalíptic o de supervivència, la humanitat és més humanitat i entre tots intenten dur una vida tan mundana i normal com sigui possible.
El relat és fragmentat en contes que tenen una connexió entre ells creant una xarxa que va descabdellant la història de la humanitat davant d'algunes de les crisis que pot desencadenar l'escalfament global.
La roda celestial és una novel·la sinistrament profètica en què Ursula K. Le Guin aborda …
Amb Els Posseïts probablement el llibre més polític de la Le Guin. Reflexiona sobre el poder, l'ambició i el concepte de bondat a través d'una idea que a primer cop d'ull sembla esbojarrada. Es nota el coneixement i l'adhesió de la Le Guin a les teories orientals de filosofia, però en cap cas pren partit i deixa que el món que ha creat es desenvolupi i creixi sol.
Durant unes vacances al sud de França, quan la Cora té vuit anys, es perd …
És un molt bon llibre, d'aquests de trencaclosques apocalíptics tipus Lost (no ho volia dir, però no em surt com definir el gènere) que la resolució d'un enigma et duu a l'enigma següent. Al contrari de la sèrie, aquí sí que està ben resolt sense necessitat de focs d'artifici finals.
Aporta una visió interessant de l'embaràs que aconsegueix afegir un punt d'originalitat a l'estructura del llibre.
Crònica-ficció de la vida de la Concepció Casanova i Danés, ingressada en una institució psiquiàtrica …
Llibre que esbossa la figura de Concepció Casanova en petits retalls que simulen (o ho són realment, tal i fa) un diari personal. El format trencadís dels textos casa molt bé amb la idea d'aquesta ment brillant i fràgil que vol transmetre l'autor mentre ens anem fent la pregunta si realment havia d'entrar en un manicomi o el manicomi la va acabar convertint en boja.
Els «Senyors de les Estrelles» van arribar fa molts anys, i van capgirar per sempre …
Es nota que és un dels primers llibres de ciència ficció de la Le Guin per què encara segueix els cànons del gènere però ja s'hi ensuma el que serà: el protagonista és essencialment bo, conflicte de cultures i una barreja molt interessant de ciència-ficció i fantasia èpica medieval.
«És una novel·la filtrada per aquesta forma particular del vers, que per si mateixa obliga …
Una noveŀla en vers que segueix un poeta anomenat Arnau per Barcelona l'últim dia de la seva vida. Podria ser ben bé un revers obscur del Romanço d'Anna Tirant, o la versió poètica de Picadura de Barcelona. Interessant. Sempre que llegeixo poesia (poc) et ve aquella faŀlera...
No és l'obra més estimada de Rodoreda. S'ho queden entre Mirall trencat i La Plaça del Diamant, però després d'haver llegit Flors i Viatges o La Mort i la Primavera em fa la sensació que en llibres com Quanta, quanta guerra... Rodoreda escriu alliberada. A mig camí entre el conte i la noveŀla i barrejant el món oníric amb el real per parlar de què era la guerra sense haver de mostrar la guerra.
Mercè Rodoreda diu que se li va acudir el llibre després d'haver vist la peŀlícula de El manuscrit trobat a Saragossa. Curiós el que ha aconseguit aquest llibre per les lletres catalanes.
Catalunya és una nació que mereix un Estat? Espanya és una nació o un Estat …
La lectura de Nació i Estat va venir motivada per les discussions sobre política a la sobretaula de la feina i la definició, per mi, esbiaixada del que era una nació i el nacionalisme. Com que tot i creure fermament que la meva visió dels dos conceptes s'ajustaven més a la realitat que la proposta dels espanyolistes, vaig creure que amb aquest llibre hi trobaria força el desllorigador. Però no. Tot i que és cert que la primera part explica les definicions divergents de Nació, Estat i Nacionalisme que empren els polítics del segle XIX i XX a Catalunya i Espanya, ràpidament entra en la visió del que havia de ser Espanya, tant dels espanyolistes (nacionalistes centralistes) i els catalanistes (els nacionalistes regionalistes). La tesi, coherent, és que el catalanisme no ha sigut genuïnament independentista, la seva proposta sempre ha sigut una Espanya descentralitzada i s'ha discutit amb l'espanyolisme, creador …
La lectura de Nació i Estat va venir motivada per les discussions sobre política a la sobretaula de la feina i la definició, per mi, esbiaixada del que era una nació i el nacionalisme. Com que tot i creure fermament que la meva visió dels dos conceptes s'ajustaven més a la realitat que la proposta dels espanyolistes, vaig creure que amb aquest llibre hi trobaria força el desllorigador. Però no. Tot i que és cert que la primera part explica les definicions divergents de Nació, Estat i Nacionalisme que empren els polítics del segle XIX i XX a Catalunya i Espanya, ràpidament entra en la visió del que havia de ser Espanya, tant dels espanyolistes (nacionalistes centralistes) i els catalanistes (els nacionalistes regionalistes). La tesi, coherent, és que el catalanisme no ha sigut genuïnament independentista, la seva proposta sempre ha sigut una Espanya descentralitzada i s'ha discutit amb l'espanyolisme, creador d'una Nació de tipus afrancesat. L'estudi acaba a la 2a República Espanyola, però ressona amb la situació actual quan, de fet, l'independentisme és l'única proposta del catalanisme que en aquests moments té un projecte per Catalunya.
Un llibre interessant, potser una mica massa de palla, però ja sol passar en els llibres de divulgació i pensament.