Reviews and Comments

Una història peculiar que et fa reflexionar sobre la veritat, la mentida i les narracions. Què és important? i per a què és important que sigui veritat o mentida? Tot en un entorn que des del nostre punt de vista és exòtic: l'Angola postcolonial.

És un llibre excepcional. Noveŀla? Autoficció? Assaig? No ben bé. Tampoc et sabria dir quin és el leitmotiv de la història? La solitud? La memòria? La identitat? L'art? Tot això hi surt d'alguna manera o altra al llibre, que tan bon punt és un conjunt de petits paràgrafs, com un diari, un relat o un conte. I tot amb una aroma de Balcans que enamora.

Fa temps que penso que la mentalitat americana que ha acabat portant Trump i un estil a dominar el món prové de la ment de Lovecraft, o si més no, llegint els seus contes i relats la podem percebre. Aquesta visió d'un cosmos immens davant del qual l'home és un mer mosquit i la bondat només és absència de maldat, les arrels del món més profundes del que mai ningú ha imaginat i la sensació que l'humà civilitzat fa la guerra contra la barbàrie de la naturalesa. Rednecks en estat pur.

El personatge de Nick Corey és tant clarivident com odiós. Amb tocs d'humor fa un retrat de la societat (americana? no ho sé, massa s'assembla a la societat occidental en general) que és descarnat i grotesc. Però les solucions que troba als problemes que s'ha d'encarar són execrables i a la vegada penses que entens que algú sense esperança i tan intel·ligent pugui arribar a les seves conclusions.

És un llibre força inclassificable. Humor sarcàstic i negre fins que de sobte el somriure se't congeŀla a la cara. Humor i foscor a parts iguals, equilibrat, ben travat... i sempre darrere de la història.

Quan comença té un deix de la Plaça del diamant. Aquella nena un pel fleuma que va entomant una vida poc fàcil amb decisions que la rebaixen poc a poc... però de sobte la Cecília Ce canvia d'idea i allà on hi hauria una història trista de gent honesta a la post guerra de Barcelona es converteix en un aŀlegat sobre la violència masculina vers les dones. Els capítols centrals, sense espoilers, fan feredat i entronquen perfectament amb la sensació del segle XXI sobre l'abús i el patriarcat.

És un llibre exuberant: de trames, de personatges, de religions i cultures... És un sincretisme quasi perfecte entre ocultisme oriental i esoterisme occidental. Un llibre intens, llarg i que demana immersió total.

Un nou salt cap endavant d'aquesta sèrie que té pinta de convertir-se en un fenomen de la subcultura friqui-catalana. Sorprèn que després d'haver aconseguit crear l'univers dels Confins, Efa decideixi dur la història cap a un altre costat. A veure què en sortirà...

En VPJ ja molt abans de morir va decidir fer una recopilació de la seva obra amb la reedició d'El món d'Horaci, l'antologia de contes Exorcismes, etc. Aquest En primera persona forma part d'aquesta revisió amb contes i propostes de contes, sobretot el segon, que serveix per aprofundir en les dèries i maneres de fer d'en VPJ.

És un llibre d'aquells que es paeix a poc a poc, sense l'estructura bàsica de tres actes, més a prop d'un serial que d'una aventura. Al principi costa agafar-s'hi amb algunes escenes una mica allargassades, però un cop t'adaptes al seu ritme tot flueix. No espereu un final apoteòsic, no és d'aquestes històries.

Recull de contes d'autors gironins en el qual també hi he participat. Alguns fantasiosos, d'altres realistes, negres, irònics, surrealistes... a les comarques gironines hi trobes de tot.

Un llibre divulgatiu sobre l'islam xiïta, sovint només a les notícies per guerres i terrorisme.

Tot i que va ser escrit el 2009 és un tema que actualment encara toca fibra. Una bona crònica d'uns fets i d'un moment que poden ser extrapolables als moments actuals. Llegit com a noveŀla és tan interessant com si és llegit com a assaig.

És un llibre curt, però té un començament brillant que fins i tot se t'enganxa la fortor de pollastre a l'ast a tu, que el llegeixes. Estructurat amb petites anècdotes que serveixen per anar descobrint la vida de l'Eva des de l'inici fins a la maduresa quasi podrien ser llegides cada anècdota com un conte independent. Molt ben escrit, amb ritme i fresc.

Em sembla que encara no havia llegit cap llibre tan directament basat en l'etapa de la pandèmia de covid fins aquest. Aquí la pandèmia és més virulenta i sobretot ataca a mainada. Però en comptes d'orientar la història cap a un relat post-apocalíptic o de supervivència, la humanitat és més humanitat i entre tots intenten dur una vida tan mundana i normal com sigui possible. El relat és fragmentat en contes que tenen una connexió entre ells creant una xarxa que va descabdellant la història de la humanitat davant d'algunes de les crisis que pot desencadenar l'escalfament global.