User Profile

@jomorespi Vaig llegir Guilleries. Em va agradar sense l'exaltació que hi vaig veure. Hi vaig trobar defectes que en compensaven les virtuts. Una lectura agredolça, com dius. Hi va haver tant de consens que quasi era una obra mestra que em fa tirar enrere aquesta Sau... però potser sí.

@javier.acedo tmp no val?

És un llibre exuberant: de trames, de personatges, de religions i cultures... És un sincretisme quasi perfecte entre ocultisme oriental i esoterisme occidental. Un llibre intens, llarg i que demana immersió total.

Un nou salt cap endavant d'aquesta sèrie que té pinta de convertir-se en un fenomen de la subcultura friqui-catalana. Sorprèn que després d'haver aconseguit crear l'univers dels Confins, Efa decideixi dur la història cap a un altre costat. A veure què en sortirà...

En VPJ ja molt abans de morir va decidir fer una recopilació de la seva obra amb la reedició d'El món d'Horaci, l'antologia de contes Exorcismes, etc. Aquest En primera persona forma part d'aquesta revisió amb contes i propostes de contes, sobretot el segon, que serveix per aprofundir en les dèries i maneres de fer d'en VPJ.

És un llibre d'aquells que es paeix a poc a poc, sense l'estructura bàsica de tres actes, més a prop d'un serial que d'una aventura. Al principi costa agafar-s'hi amb algunes escenes una mica allargassades, però un cop t'adaptes al seu ritme tot flueix. No espereu un final apoteòsic, no és d'aquestes històries.

Recull de contes d'autors gironins en el qual també hi he participat. Alguns fantasiosos, d'altres realistes, negres, irònics, surrealistes... a les comarques gironines hi trobes de tot.

Com vaig disfrutar-la! Subscric tot el q dius tan ben dit. I sobre el "sentit del ritme": anava en tren llegint-la i ho feia sense moure els llavis però, de cop, em vaig adonar q m'ho llegia "per dintre" com si ho fes en veu alta. Ep, vaig pensar, aquí passa alguna cosa. I em vaig dedicar una estona a comptar síl·labes i a pescar rimes. La seva prosa va plena de versos i rimes. Em sembla q fa poc, de resultes de la seva traducció al gallec i al castellà va haver una trobada de les traductores. Vaig mirar si la traductora al castellà havia respectat aquest treball tan delicat amb les paraules i sí. No era el mateix però es notava q s'havia cuidat de ser fidel a aquesta "oralitat" rítmica de la novel·la. Oh com em va agradar (em sembla q més i tot q l'anterior)

Em vull estrenar a plaerdemavida amb aquest llibre q va ser plaer de ma vida i també malson de ma vida. Vaig entrar al món Rodoreda per aquesta porta encantada i ja no vaig poder sortir. Atrapada en aquest poble amb el pres, les dones embarassades q ballen a la plaça, la ferum de vida, de mort de primavera, de bogeria. Les glicines esquerdant els murs. Fa mal i tot la bellesa d'aquest llibre. Des d'aleshores, cada primavera obro el llibre a l'atzar i em deixo enverinar una mica (poc pq més és perillós) pel seu perfum.

Un llibre divulgatiu sobre l'islam xiïta, sovint només a les notícies per guerres i terrorisme.

Tot i que va ser escrit el 2009 és un tema que actualment encara toca fibra. Una bona crònica d'uns fets i d'un moment que poden ser extrapolables als moments actuals. Llegit com a noveŀla és tan interessant com si és llegit com a assaig.

@R@mastodont.cat Hahaha, la idea és llegir.

És un llibre curt, però té un començament brillant que fins i tot se t'enganxa la fortor de pollastre a l'ast a tu, que el llegeixes. Estructurat amb petites anècdotes que serveixen per anar descobrint la vida de l'Eva des de l'inici fins a la maduresa quasi podrien ser llegides cada anècdota com un conte independent. Molt ben escrit, amb ritme i fresc.