Llegir, escriure i publicar són activitats correlatives, però a la vista de segons quines obres …
És una mena de continuació de I sí, però en realitat no ho acaba de ser. Aquí se'n va per altres camins, explicant bàsicament a on posa ell l'ull quan llegeix i escriu. Dona una bona rastrera de llibres interessants i per quins motius ho és. L'estil de l'Adrià Pujol tendeix a ser juganer, però aquí, potser es posa un puntet més seriós.
Interessant sobretot si ets dels que t'agrada la cosa.
Una saga matriarcal. Dones poderoses que lluiten pel poder durant generacions. Una atmosfera única per …
Continua amb la mateixa estructura que amb El dic i La riuada, però aquesta barreja de Falcon Crest i fantasia d'horror americana enganxa com una mala cosa!
Els catorze relats de Langston Hughes aplegats en aquest llibre mostren de forma realista les …
Un seguit de contes que es llegeixen d'una revolada i que no amaguen la cruesa, l'estupidesa i la maldat darrere del racisme als EUA de principis del segle XX. En aquest llibre els blancs son gent atrapada pels seus prejudicis que els obliguen a ser malvats: rabiosos, condescendents, violents, avars... tot per poder continuar enfonsant els negres al fang.
Escrit a principis del segle XX, Europa és per aquells negres una mena de terra promesa, però mirat amb els nostres ulls, del segle XXI, et fa reflexionar si estem més aprop dels blancs americans o de l'Europa d'entreguerres.
Una sublevació militar amenaça amb trencar la Pau dels Confins, el sistema solar on la …
Crec que ens hauríem d'ennorgullir tenir una sèrie amb tanta ambició a la literatura catalana com aquesta Stella Signata. No es podria trobar un inici tant fulgurant i ben travat per crear un món que s'ha d'expandir 6 llibres com Els confins i la tenebra. Hi ha tots els ingredients per una Space Opera per convertir-se en un clàssic.
Llegir en Vicenç Pagès Jordà sempre em remou. Per què des del primer llibre que vaig llegir-ne, Els jugadors de whist, vaig saber que teníem un gran escriptor, molt exigent, però a la vegada li vaig notar alguna cosa que connectava amb mi. Els llibres següents ho han confirmat: El món d'Horaci, Carta a la reina d'Anglaterra, Robinson o Kennediana són imprescindibles, per mi.
Curiosament, tants llibres que tinc a casa seus, i encara me'n trobo per llegir a la pila des de fa 20 anys. I El poeta i altres contes és un d'aquests. 20 anys movent-se amb mi, passant d'una pila a l'altra... fins aquesta setmana. I quin greu tant de temps i no poder-li dir com m'han encantat les seves filigranes a cada conte i les biografies dels escriptors sense obra. Brillant i imprescindible.
«Des que el vaig llegir, ja fa una vintena d’anys, aquest escrit no ha deixat …
Vaig llegir Sobre el concepte d'Història i a part de llampecs d'intuïcions vaig adonar-me que sota d'aquelles pàgines hi havia tota una simbologia i pensament que no entenia. Amb aquest llibre pretenia entendre-ho més i potser sí... però potser no. Hauré de rellegir l'original.
Pinya de rosa és la versió ampliada i definitiva de Marines i boscatges, un dels …
Ruyra és un dels grans narradors catalans a cavall de principis del segle XX, abans que en Pla, la Rodoreda o en Calders. La seva prosa és alhora precisa, moderna, lleugera i exigent.
M'han agradat especialment les fantasies, un gènere que va tocar d'esquitlles, i crec que ja intuïa important per la literatura del segle XX. Llàstima que la guerra, Espanya i l'error del realisme social va estroncar aquest camí que ell seguia.
A part d'això, la descripció de la tempesta a Rem del trenta-quatre o la baralla entre el protagonista i el pop són d'aplaudir amb les mans obertes!
Temps era temps quan els nazis manaven. Els llibres sobre nazis em produeixen una alteració profunda. L'autora té la virtut de fer els fets flonjos, envoltats de l'aura de la fluïdesa. Però saps que tot anirà malament. I el misteri que es mastega a tota la novel·la no s'esvairà. Una abraçada profunda als nens i al personal de la casa d'Izieu.
Novel·la negra escandinava amb tots els elements clàssics del gènere
4 stars
Leo Asker debuta com a investigadora en aquest primer llibre d’una sèrie que suposo que tindrà continuïtat si ens atenim al nombre de llibres venuts i que ha escrit l’Anders de la Motte. És un personatge femení dur, una dona lluitadora, tossuda, que posa per davant la seva feina a la policia sueca abans de la seva carrera al cos.
Per enveges i politiqueries al cos és traslladada des de Delictes violents a la Unitat de casos perduts i ànimes errants de la policia de Malmö, un racó del departament on fan la viu-viu els elements més estranys del cos. Aquí hi troba una sèrie de pistes que l’empenyen a investigar pel seu compte i al marge dels superiors (que original!) en un cas en què recorre a un antic amic i on alguns personatges no són el que semblen al principi (una altra idea original en el gènere negre). …
Leo Asker debuta com a investigadora en aquest primer llibre d’una sèrie que suposo que tindrà continuïtat si ens atenim al nombre de llibres venuts i que ha escrit l’Anders de la Motte. És un personatge femení dur, una dona lluitadora, tossuda, que posa per davant la seva feina a la policia sueca abans de la seva carrera al cos.
Per enveges i politiqueries al cos és traslladada des de Delictes violents a la Unitat de casos perduts i ànimes errants de la policia de Malmö, un racó del departament on fan la viu-viu els elements més estranys del cos. Aquí hi troba una sèrie de pistes que l’empenyen a investigar pel seu compte i al marge dels superiors (que original!) en un cas en què recorre a un antic amic i on alguns personatges no són el que semblen al principi (una altra idea original en el gènere negre).
Cal reconèixer que l’acció està molt ben narrada, amb traça, de manera que no et pots desenganxar i has de seguir endavant fins a arribar al final on s’aclareix tot el cas. Els personatges són coherents i no canvien de parer ni de conducta a cada escena nova, cosa d’agrair, i sempre hi ha aquell toc de sorpresa final.
No crec que passi al Valhalla de la novel·la negra escandinava, però és entretinguda.
Mentre Perdido es recupera de la inundació, s’inicia la construcció d'un dic que impedeixi una …
Encara no m'he decidit si m'agrada o no el fenomen d'aquest Sant Jordi 2024. Continua amb l'estructura de l'anterior llibre d'afegir les pinzellades de sobrenatural a una història costumista d'una guerra freda entre dues dones pel control del clan familiar.
És una lectura de capítols curts, intensos i de poca acció que gestiona molt bé les intrigues, les incògnites i el sobrenatural.
En Txítxikov, un foraster misteriós i aparentment encantador, es dedica a recórrer les províncies russes …
Directe a una de les obres més brillants que he llegit mai i continuem amb l'adoració a la literatura russa. Com pot ser que tinguin tantes obres monumentals capaces de parlar de l'ànima de la humanitat en qualsevol època?
Si hi posem un filtre del segle XXI hi trobem crítica a les enraonaries (fake news), al prestigi nuvolós de les xarxes socials, al fer-se el culte afegint anglicismes (o castellanismes) a la llengua,... i això sense parlar d'aquella gent que travessa les barreres del temps: els borratxos, aprofitats, desconfiats, avars, mandrosos que poŀlulen per totes les societats i que ningú entén com aguanten dia si, dia també.
