He començat la saga que té a tothom enganxadíssim. Com han dit alguns, una mica lent, però en ser el primer de sis se li perdona.
User Profile
Llegir un festuc no és fàcil, però és divertit. Mastodon
No poso estrelles.
This link opens in a pop-up window
Vullunfestuc's books
2024 Reading Goal
Success! Vullunfestuc has read 59 of 1 books.
User Activity
RSS feed Back
Vullunfestuc finished reading Blackwater I. La Riuada by Anna Llisterri Boix (Blackwater, #1)
Vullunfestuc finished reading Seixanta-sis sinofosos by Adrià Pujol Cruells (NMK, #66)
Seixanta-sis sinofosos by Adrià Pujol Cruells (NMK, #66)
«Si de joves tenim els braços i la fantasia per modificar el món, de grans ens queden els discursos per …
Vullunfestuc commented on Seixanta-sis sinofosos by Adrià Pujol Cruells (NMK, #66)
Vullunfestuc commented on Fam als ulls, ciment a la boca by Neus Penalba (La uitat, #238)
La mort i la primavera és un d'aquells llibres que, un cop llegits, et deixen un regust agredolç a la boca. Dolç perquè el que has llegit t'ha corprès, meravellat i trencat esquemes preconcebuts. I agre perquè et fa la sensació que, com un d'aquells arbres immensos, en prou feines n'has pogut veure les arrels ni les branques. T'adones que només n'has percebut les capes més superficials. Neus Penalba, a qui, pel que explica li va passar el mateix ha escrit aquest assaig per ajudar a aprofundir a la lectura de La mort i la primavera. L'associa amb les tendències artístiques del moment, amb les altres obres de la Rodoreda i amb al simbologia folcklòrica catalana. El plantejament és que La mort i la primavera és en realitat l'obra central de la Rodoreda, el tronc d'on surten les altres. Un llibre intens i complicat, Fam als ulls, ciment a la …
La mort i la primavera és un d'aquells llibres que, un cop llegits, et deixen un regust agredolç a la boca. Dolç perquè el que has llegit t'ha corprès, meravellat i trencat esquemes preconcebuts. I agre perquè et fa la sensació que, com un d'aquells arbres immensos, en prou feines n'has pogut veure les arrels ni les branques. T'adones que només n'has percebut les capes més superficials. Neus Penalba, a qui, pel que explica li va passar el mateix ha escrit aquest assaig per ajudar a aprofundir a la lectura de La mort i la primavera. L'associa amb les tendències artístiques del moment, amb les altres obres de la Rodoreda i amb al simbologia folcklòrica catalana. El plantejament és que La mort i la primavera és en realitat l'obra central de la Rodoreda, el tronc d'on surten les altres. Un llibre intens i complicat, Fam als ulls, ciment a la boca, però em sembla que necessari per a tots els que vam rebre el xoc de La mort i la primavera i el volem entendre.
Vullunfestuc commented on Fam als ulls, ciment a la boca by Neus Penalba (La uitat, #238)
La mort i la primavera és un d'aquells llibres que, un cop llegits, et deixen un regust agredolç a la boca. Dolç perquè el que has llegit t'ha corprès, meravellat i trencat esquemes preconcebuts. I agre perquè et fa la sensació que, com un d'aquells arbres immensos, en prou feines n'has pogut veure les arrels ni les branques. T'adones que només n'has percebut les capes més superficials. Neus Penalba, a qui, pel que explica li va passar el mateix ha escrit aquest assaig per ajudar a aprofundir a la lectura de La mort i la primavera. L'associa amb les tendències artístiques del moment, amb les altres obres de la Rodoreda i amb al simbologia folcklòrica catalana. El plantejament és que La mort i la primavera és en realitat l'obra central de la Rodoreda, el tronc d'on surten les altres. Un llibre intens i complicat, Fam als ulls, ciment a la …
La mort i la primavera és un d'aquells llibres que, un cop llegits, et deixen un regust agredolç a la boca. Dolç perquè el que has llegit t'ha corprès, meravellat i trencat esquemes preconcebuts. I agre perquè et fa la sensació que, com un d'aquells arbres immensos, en prou feines n'has pogut veure les arrels ni les branques. T'adones que només n'has percebut les capes més superficials. Neus Penalba, a qui, pel que explica li va passar el mateix ha escrit aquest assaig per ajudar a aprofundir a la lectura de La mort i la primavera. L'associa amb les tendències artístiques del moment, amb les altres obres de la Rodoreda i amb al simbologia folcklòrica catalana. El plantejament és que La mort i la primavera és en realitat l'obra central de la Rodoreda, el tronc d'on surten les altres. Un llibre intens i complicat, Fam als ulls, ciment a la boca, però em sembla que necessari per a tots els que vam rebre el xoc de La mort i la primavera i el volem entendre.
Vullunfestuc finished reading Fam als ulls, ciment a la boca by Neus Penalba (La uitat, #238)
Fam als ulls, ciment a la boca by Neus Penalba (La uitat, #238)
«No agradarà a ningú, però a mi m’ha encantat escriure-la. No està del tot acabada, està, com li diria jo?, …
Vullunfestuc ha establert l'objectiu de llegir 1 llibre el 2024
Vullunfestuc ha establert l'objectiu de llegir 2 llibres el 2024
Vullunfestuc commented on El Senyor de les tenebres by Ferran Ràfols Gesa (LSP, #22)
És un llibre molt agosarat, incòmode i bèstia. Una escena pot passar de l'humor a la pornografia en un tres i no res per desembocar a una altra de violència i acabar el quartet amb unes reflexions filosòfico-teològiques ben ponderades i calmades. Com si fos un assaig. La llengua hi brilla amb una subtilesa i senzillesa que encara descoŀloquen més el lector. És un estil de llibre necessari i poc conreat a la literatura catalana, però que eixampla la visió del món.
Vullunfestuc finished reading El Senyor de les tenebres by Ferran Ràfols Gesa (LSP, #22)
El Senyor de les tenebres by Ferran Ràfols Gesa, Hal Bennett (LSP, #22)
En Joe Market és rei i esclau alhora. Esclau perquè la seva família sap quina mena de justícia reserven els …
Vullunfestuc finished reading Solitud by Víctor Català (Educació 62, #8)
Quan vaig llegir La Punyalada i vaig descobrir aquell tros de noveŀla em vaig adonar que havia encarat els clàssics catalans amb prejudicis. És per això que vaig decidir anar-los llegint de mica en mica. Solitud no decep: llengua, estil, descripció és d'una vivor i ritme genials.
Per alguna cosa és un clàssic.
Vullunfestuc finished reading El Dia de l'alliberament by George Saunders (Mirmanda, #242)
Els contes d'en George Saunders sempre han aconseguit sacsejar-me: Per l'estil, per la temàtica, per la mateixa narració. Des dels primers que vaig llegir a Pastoràlia, Seccessiolància pel pedregar, deu de desembre i la noveŀla espectacularment estranya de Lincoln al Bardo. Aquí segueix els mateixos passos dels altres contes, però, potser és que jo ja li he agafat la mesura, potser és que això és, no ha aconseguit sorprendre'm com fins ara. En cap cas dic que no sigui igual de bo que els altres. Llegint-ho hi veig allò que em va enamorar als altres llibres i continuen fent-me reflexionar sobre els límits de la literatura i de la societat, però ara, ja és amb algú conegut.
Vullunfestuc finished reading La Mentida més bonica by Francesc Serés (A Tot Vent, #773)
Aquest llibre en realitat és un assaig sobre el resultat del procés en forma de ficció. Probablement perquè el mal que han sentit molts independentistes és complicat d'encarar-lo directament i fer-ho a través d'una ficció ho fa més passable. Al final, aquestes formes entre assaig i ficció fan que deambuli una mica, però si el que busques és precisament maneres d'enfocar la política catalana post-procés és un bon punt de partida.
jqueralt reviewed L'home del castell by Philip K. Dick (Narrativa)
Un devessall d'universos paral·lels més enllà d'una ucronia
4 stars
Per a mi Philip K. Dick és un dels grans ideadors de la ciència-ficció, un home ple d’idees trencadores no tant en el sentit “tecnològic” com en la creació d’universos diferents del nostre i que et fan plantejar les coses d’una altra manera, com mirant-les de costat. Tanmateix, no puc dir el mateix d’ell com a narrador: el trobo pesat, no aconsegueix desenvolupar les idees, s’entrebanca, no avança. Però tot se li perdona per l’originalitat dels seus pressupostos que fan de la lectura dels seus llibres un autèntic plaer.
En aquesta novel·la ens planteja una ucronia en la qual el president americà Roosevelt és assassinat i els Estats Units i els aliats perden la guerra davant els nazis, que dominen els països occidentals, i el Japó que domina la part oriental. En aquesta situació política veiem com els nazis han continuat amb l’holocaust dels jueus i l’eliminació d’altres races (han …
Per a mi Philip K. Dick és un dels grans ideadors de la ciència-ficció, un home ple d’idees trencadores no tant en el sentit “tecnològic” com en la creació d’universos diferents del nostre i que et fan plantejar les coses d’una altra manera, com mirant-les de costat. Tanmateix, no puc dir el mateix d’ell com a narrador: el trobo pesat, no aconsegueix desenvolupar les idees, s’entrebanca, no avança. Però tot se li perdona per l’originalitat dels seus pressupostos que fan de la lectura dels seus llibres un autèntic plaer.
En aquesta novel·la ens planteja una ucronia en la qual el president americà Roosevelt és assassinat i els Estats Units i els aliats perden la guerra davant els nazis, que dominen els països occidentals, i el Japó que domina la part oriental. En aquesta situació política veiem com els nazis han continuat amb l’holocaust dels jueus i l’eliminació d’altres races (han devastat tota l’Àfrica) mentre que els japonesos són un xic més civilitzats amb els americans vençuts.
No hi ha un protagonista únic, ni una única trama, sinó que hi ha diferents històries personals que s’entrecreuen més o menys, però que en tot cas ens van explicant la situació. Així trobem en Robert Childan que ven antiguitats americanes als japonesos i és el prototip del bon vençut, en Frank Frink, un joier que sense renunciar als seus principis vol reeixir en el negoci de la joieria, la Juliana Frink (exesposa d’en Frank) que viu una vida independent i s’embolica amb un estrany personatge o el senyor Tagomi, un japonès obsedit en preveure el futur a través de l' Yijing , el mil·lenari llibre de les mutacions.
Els llibres són uns altres personatges de la novel·la. A banda de l’esmentat Yijing hi apareix La llagosta s'engreixa un llibre on l’autor –en Hawthorne Abdensen– explica una ucronia (sí, una ucronia dins la ucronia) en la qual els nazis i japonesos van perdre la guerra. Viu reclòs en una finca per protegir-se de les moltes amenaces que ha rebut a causa del llibre i és el personatge que dóna nom a la novel·la, és l’home del castell.
Molts dels relats d’en Philip K. Dick s’han dut a la pantalla. En alguns casos la pel·lícula supera al llibre (Blade runner, Total recall) i en d’altres el llibre és superior, com aquest cas perquè l’adaptació en forma de sèrie a Amazon desvirtua completament el llibre, és tova i pesada.