User Profile

Amb aquesta novel·la en Ragnar Jónasson inicia una sèrie que té per protagonista la inspectora Hulda Hermannsdóttir que, tot i ser de les millors del seu departament, sempre ha quedat fora dels ascensos que s’han endut els inútils i penques dels seus companys policies masculins. Li tenen ganes, vaja, així que el seu cap la retira anticipadament en un parell de dies per continuar fent i desfent al seu gust i els dels seus subordinats llepaculs. Ella, però, fa una única demanda: que la deixin investigar el darrer cas que consisteix a aclarir la desaparició d’una noia russa demandant d’asil polític a Islàndia.

Aquest termini tan curt de temps li dóna a la trama un extra d’acció que d’altres novel·les que he llegit d’en R. Jónasson no tenien. Podria dir que és de les més americanes que ha escrit i n’he comentat diverses de la sèrie Islàndia negra: La nit eterna , Boira a l'ànima , etc. A més hi ha una interessant barreja entre la vida professional de la Hulda i la seva vida personal perquè un fet del seu passat l’ha influïda molt en el seu present i en la cerca d’una vida millor. Hi ha, doncs, la lluita entre voler retirar-se pel cansament acumulat de molts anys de serveis poc agraïts i el fet de continuar amb l’activitat que tant l’ha absorbit i que li reca haver de deixar tan sobtadament. L’acció no decau ni cap al final, que és força sorprenent.

Resumint, un llibre que s’aparta una mica del relat d'Islàndia negra i que acosta l’autor a la cruesa de l' Arnaldur Indriðason amb la sèrie sobre l’Erlendur (vegeu per exemple El duelo ) i que val la pena llegir. Hi ha una segona novel·la de la sèrie que algun dia començaré a veure si aquesta bona impressió no decau. Ja us explicaré.

El subtítol d’aquesta entrada, El llenguatge és un arc que no aconsegueix fer diana, és una afirmació de l’autora Han Kang i és la base d’aquest llibre perquè els dos personatges pivoten al voltant del llenguatge. La protagonista femenina és una dona que ha perdut la capacitat de parlar arran de la pèrdua de la seva mare i de la custòdia del seu fill i, per mirar de recuperar la paraula, s’apunta a classes de grec clàssic. El professor és un home que està perdent irremeiablement la vista, però lluita contra la seva malaltia fent allò que sap fer millor: donar classes de grec clàssic.

La novel·la ens planteja les històries dels dos protagonistes per separat i després veiem com convergeixen en un encontre tendre on s’uneixen els dos destins fràgils. És un llibre curtet que avança a poc a poc recreant-se en els pensaments i sentiments dels personatges i amb molt poca acció, tot i que alguna n’hi ha.

Aquest tipus de narrativa oriental queda lluny d’allò a què estem acostumats, però és interessant de descobrir.

La lectura de Nació i Estat va venir motivada per les discussions sobre política a la sobretaula de la feina i la definició, per mi, esbiaixada del que era una nació i el nacionalisme. Com que tot i creure fermament que la meva visió dels dos conceptes s'ajustaven més a la realitat que la proposta dels espanyolistes, vaig creure que amb aquest llibre hi trobaria força el desllorigador. Però no. Tot i que és cert que la primera part explica les definicions divergents de Nació, Estat i Nacionalisme que empren els polítics del segle XIX i XX a Catalunya i Espanya, ràpidament entra en la visió del que havia de ser Espanya, tant dels espanyolistes (nacionalistes centralistes) i els catalanistes (els nacionalistes regionalistes). La tesi, coherent, és que el catalanisme no ha sigut genuïnament independentista, la seva proposta sempre ha sigut una Espanya descentralitzada i s'ha discutit amb l'espanyolisme, creador d'una Nació de tipus afrancesat. L'estudi acaba a la 2a República Espanyola, però ressona amb la situació actual quan, de fet, l'independentisme és l'única proposta del catalanisme que en aquests moments té un projecte per Catalunya. Un llibre interessant, potser una mica massa de palla, però ja sol passar en els llibres de divulgació i pensament.