No és l'obra més estimada de Rodoreda. S'ho queden entre Mirall trencat i La Plaça del Diamant, però després d'haver llegit Flors i Viatges o La Mort i la Primavera em fa la sensació que en llibres com Quanta, quanta guerra... Rodoreda escriu alliberada. A mig camí entre el conte i la noveŀla i barrejant el món oníric amb el real per parlar de què era la guerra sense haver de mostrar la guerra. Mercè Rodoreda diu que se li va acudir el llibre després d'haver vist la peŀlícula de El manuscrit trobat a Saragossa. Curiós el que ha aconseguit aquest llibre per les lletres catalanes.