Llegint Cavall, atleta, ocell em fa la sensació que els llibres de Manuel Baixauli formen una espiral, cada cop més interior, ple de referències creuades i aprofundint en el seu univers oníric. Això afegeix una capa de lectura més als seus llibres, normalment ja complexos per si sols, però amb aquella facilitat de lectura que enamora des de l'Home manuscrit.