La lectura de Nació i Estat va venir motivada per les discussions sobre política a la sobretaula de la feina i la definició, per mi, esbiaixada del que era una nació i el nacionalisme. Com que tot i creure fermament que la meva visió dels dos conceptes s'ajustaven més a la realitat que la proposta dels espanyolistes, vaig creure que amb aquest llibre hi trobaria força el desllorigador. Però no. Tot i que és cert que la primera part explica les definicions divergents de Nació, Estat i Nacionalisme que empren els polítics del segle XIX i XX a Catalunya i Espanya, ràpidament entra en la visió del que havia de ser Espanya, tant dels espanyolistes (nacionalistes centralistes) i els catalanistes (els nacionalistes regionalistes). La tesi, coherent, és que el catalanisme no ha sigut genuïnament independentista, la seva proposta sempre ha sigut una Espanya descentralitzada i s'ha discutit amb l'espanyolisme, creador d'una Nació de tipus afrancesat. L'estudi acaba a la 2a República Espanyola, però ressona amb la situació actual quan, de fet, l'independentisme és l'única proposta del catalanisme que en aquests moments té un projecte per Catalunya. Un llibre interessant, potser una mica massa de palla, però ja sol passar en els llibres de divulgació i pensament.