Escric. Faig webs. Sóc dur d'orella. Compro més llibres dels que puc assumir.
This link opens in a pop-up window
Després de reeditar-les al Club dels Novel·listes, publiquem les sis novel·les de Rodoreda en una …
El riu és com un home. Sempre pel mateix camí assenyalat, i si de vegades el riu vessa com el cor d'un home quan no pot més, una llei el torna a conduir.
— La mort i la primavera by Mercè Rodoreda (60 grams) (Page 126)
Després de reeditar-les al Club dels Novel·listes, publiquem les sis novel·les de Rodoreda en una …
Mira'ls, tenen els ulls com els cavalls... que no saben ni quan viuen ni quan moren...
— La mort i la primavera by Mercè Rodoreda (60 grams) (Page 144)
Després de reeditar-les al Club dels Novel·listes, publiquem les sis novel·les de Rodoreda en una …
Pel meu aniversari em vaig agafar festa i em vaig limitar a llegir "La mort i la primavera". Una tria inqüestionable. Em limitaré a recomanar-la amb fervor.
«Era una guillada, segurament. O pitjor, una idealista. Podia ser que tingués raó i els temps estiguessin canviant, en Muntadas …
Richard Kraft, profesor de retórica en Tubinga, infelizmente casado y con problemas financieros, cree haber encontrado una manera de escapar …
¿Tienes un amigo un pelín facha? ¿Quieres dibujar grandes cipotes en la cara de alguno …
Lectura obligatòria a primària JA.
@PaulaPapaia@mastodont.cat jo l'havia començat dos cops i no hi entrava, fins que m'hi he vist obligat per un club de lectura i mare de déu sinyó. Meravella.
Carson McCullers traducció de Ramon Folch i Camarasa].
Va parir, com l'he gaudit.
Cadena perpetua es una de las historias más queridas e icónicas de Stephen King. En ella narra una historia fascinante …
Apareixien senyals de nerviosisme: em recargolava els cabells amb els dits i, a mesura que el meu gest es feia més compulsiu, un dia, va aparèixer un diàleg:
— Pensaves de debò que suprimir-nos arreglaria les coses?
Els meus cabells no em perdonaven que me'ls hagués rapat feia deu anys.
— Ja n'hem parlat. Em va semblar que allò arreglaria les coses, que rapant-vos faria visible la meva discapacitat.
— Tenies tanta cura de nosaltres i, de la nit al dia, ens vas tallar en mil bocins.
— Volia que se'm veiés l'aparell, que veiessin la dificultat que tenia.
Els cabells van continuar gemegant, de mala lluna:
— Ja veuràs, quan tinguis càncer, com et sabrà greu el que vas fer.
Vaig deixar d'acariciar-los.
Fins i tot rapada al zero, però, no havia canviat res. Malauradament, la comprensió de la meva discapacitat no era proporcional a la visió del meu sonotone.
Vaig tenir la impressió que m'havien deixat allà, sense instruccions, en una societat que exigia de mi, com de tos els ciutadans, que trobés la meva funció i que la portés a terme.
— Les meduses no tenen orelles by Marta Marfany Simó, Adèle Rosenfeld (Page 31)
Lectura imprescindible per qui vulgui entendre què comporta una sordesa. L'autora és especialment lúcida mostrant l'aïllament, les barreres, els prejudicis, i desmuntant més d'una idea preestablerta. Ara bé, també és ambiciosa en la proposta narrativa i se serveix de simbolismes i personatges imaginaris per narrar la solitud i el conflicte intern de la protagonista, en un exercici d'autoficció que va transitant entre l'univers real i el fantàstic per explicar la història d'una noia de 25 anys que, havent nascut oient i criada entre oients, s'enfronta a un empitjorament sobtat de la sordesa que pateix.
Hi ha tres coses que ha de tenir una gran novel·la; el problema és que …
Manual de narrativa bastant curtet de Melcior Comes, escriptor i professor de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. El millor del llibre és el pròleg (més de 40 pàgines), ja de per sí un assaig breu molt interessant. La resta s'omple de capítols curts (algun més reeixits que d'altres) sobre diversos aspectes del fet narratiu, però que en general resumeixen cada assumpte i el liquiden amb poques pàgines (amb el que més he gaudit ha estat amb el capítol dedicat a posar a parir les "Estructures elementals de la narrativa" de Sánchez Piñol).
Hi ha tres coses que ha de tenir una gran novel·la; el problema és que …
S'ha d'escriure per amor, pel triomf de sentir que fem alguna cosa des de zero, i el que això ens dona en vitalitat i intel·ligència. Escrivint en català sents aquesta llibertat d'una manera tràgica: no s'hi poden guanyar gaires diners, i la fama local és una bufonada, a més dels reconeixements que poden caure si hom fa bondat o atia les passions políticament adequades. Fet i fet, això allibera molt: l'art per l'art ha acabat sent no només una estètica sinó un imperatiu categòric, una condemna. El que pugui venir a partir del que escrius i publiques haurà de ser benvingut, més per cortesia que per convicció sincera.
— Escriure: instruccions d’ús by Melcior Comes (Biblioteca del Núvol) (Page 50)
La novel·la inèdita de Guillem Viladot, escrita l'any 1983, és una festa que irromp ara, amb quaranta anys de retard, …
