Escric. Faig webs. Sóc dur d'orella. Compro més llibres dels que puc assumir.
This link opens in a pop-up window
En el Harlem dels anys trenta tothom dona per fet que el jove John Grimes …
Al capdavall, no hi havia tanta diferència entre el món del nord i el del sud d'on havia fugit, només una: el nord feia més promeses.
— Pregoneu-ho als quatre vents by James Baldwin, Yannick Garcia (Colom, #8) (Page 205)
El vaig agafar per fullejar-lo i no vaig poder parar de llegir. M'ha corprès, sense treva, de la primera a l'última pàgina.
Mientras fumaba un cigarrillo al sol pensó distraídamente que en todas las ciudades, en todas las casas, en él mismo, existía una zona de sosiego y penumbra, un sumidero, donde se refugiaban para tratar de sobrevivir los sucesos que la vida iba imponiendo. Una zona de exclusión y ceguera, de insectos tardos y chatos, de emplazamientos a largo plazo, de desquites sorprendentes y nunca bien comprendidos, nunca oportunos.
— El astillero by Juan Carlos Onetti (Page 203)
Sant Gonera és un poble perdut en algun punt, posem per cas, del deep Solsonès. …
Entretingut.
Recuperació d’una de les primeres novel·les de Jaume Cabré, sens dubte la més singular i …
Una novel·la del Cabré jove que s'ha fet molt bé de recuperar. Escrita el 1977, hi retrata un grapat de personatges d'un barri de Sant Antoni (i voltants) popular, divers i genuí. La Barringa Barranga, una prostituta retirada; en Poquilluca, un cec que ven cupons a la plaça del Pedró; en Xic Pitarra, "curandero" amb cua de clientela... Més els mossens, les beates i les seves trifulques, les economies submergides, les cures entre veïnes, etc. Tot un retaule que, si un dia va ser costumista, avui és un cofre ple d'estampes d'una Barcelona que ja no existeix. Una joia divertidíssima.
(...), i va afegir baixet que no li agradaven les persones que l'estimaven. Estimant-la era com si la lliguessin, com si no la deixessin bellugar.
— Quanta, quanta guerra by Mercè Rodoreda (El club dels noveŀlistes, #85) (Page 83)
Víctor García Tur
Per què hi ha germans que s’assemblen com un ou a una castanya és un …
El que més m'ha agradat d'aquesta novel·la és la seva aparent senzillesa; la forma com transita per la relació entre dues germanes, com explica els seus vincles a través de moments, d'escenes, de petits relats, narrats per veus diferents que s'alternen amb l'agilitat dels capítols curts. Com queda tot explicat sense escarafalls ni castells de focs. Com aconsegueix emocionar tractant temes durs i complexos des d'una quotidianitat sense excessos, que ni els minimitza ni els exalça, sinó que els mostra tal com són. Antònia Carré-Pons hi acaba construint un homenatge privat que és també un regal per al públic.
Per què hi ha germans que s’assemblen com un ou a una castanya és un misteri que la ciència no …
Dubto que pugui dir res que no s'hagi dit ja sobre la qualitat de "Hamnet". Només que em sumo a la llista dels devots de Maggie O'Farrell. Escriu tan bé que sembla impossible. En fi. Magistral. La literatura va ser inventada per arribar a llocs com aquest. Gràcies.
