Ara mateix no sé ben bé què dir. Però sí se q els llibres m'han salvat la vida tant com ho han fet algunes persones. I que llarga vida a les biblioteques públiques! (q sembla mentida q encara ens les deixin disfrutar)
"L'únic que podia fer per afavorir la predestinació i sobreviure a aquell cop de bona fortuna era asserenar-se, respirar a poc a poc i, vés quins collons, esperar"
En Jordi Cussà és com una Scherezad q ens atrapa amb la seva veu q enfila una història b una altra q està dintre d'un altre q està dintre d'un altre. Una veu sorneguera, irònica, q s'alça lírica per segons després caure en picat i convertir-se en escopinyada bruta al "roser ple de poncelles"
És una novel·la plena de aventures, d'acció i on, al meu parer, domina l'art d'explicar històries, de fer que estiguem pendents del narrador i de COM explica el "conte".
Les gestes d'aquest príncep cridat a ser rei i emperador, les seves tremolines, pets i rots són també un símbol potent del Poder. L'Emperador Esplendent és un altre Ziggy Stardust i el seu Imperi un altre Mahagonny. I aquesta és la nostra esperança, q "todo lo que sube baja" i si no ho fa, fem q baixi nosaltres. Perquè com diu en Jordi Cussà, disfressat de savi …
En Jordi Cussà és com una Scherezad q ens atrapa amb la seva veu q enfila una història b una altra q està dintre d'un altre q està dintre d'un altre. Una veu sorneguera, irònica, q s'alça lírica per segons després caure en picat i convertir-se en escopinyada bruta al "roser ple de poncelles"
És una novel·la plena de aventures, d'acció i on, al meu parer, domina l'art d'explicar històries, de fer que estiguem pendents del narrador i de COM explica el "conte".
Les gestes d'aquest príncep cridat a ser rei i emperador, les seves tremolines, pets i rots són també un símbol potent del Poder. L'Emperador Esplendent és un altre Ziggy Stardust i el seu Imperi un altre Mahagonny. I aquesta és la nostra esperança, q "todo lo que sube baja" i si no ho fa, fem q baixi nosaltres. Perquè com diu en Jordi Cussà, disfressat de savi oriental,
" Sí un rei no es comporta com pertoca a un rei el seu assassinat tendeix a la justícia"
Amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per …
Com vaig disfrutar-la! Subscric tot el q dius tan ben dit.
I sobre el "sentit del ritme": anava en tren llegint-la i ho feia sense moure els llavis però, de cop, em vaig adonar q m'ho llegia "per dintre" com si ho fes en veu alta.
Ep, vaig pensar, aquí passa alguna cosa. I em vaig dedicar una estona a comptar síl·labes i a pescar rimes. La seva prosa va plena de versos i rimes. Em sembla q fa poc, de resultes de la seva traducció al gallec i al castellà va haver una trobada de les traductores. Vaig mirar si la traductora al castellà havia respectat aquest treball tan delicat amb les paraules i sí. No era el mateix però es notava q s'havia cuidat de ser fidel a aquesta "oralitat" rítmica de la novel·la.
Oh com em va agradar (em sembla q més i tot q l'anterior)
Em vull estrenar a plaerdemavida amb aquest llibre q va ser plaer de ma vida i també malson de ma vida. Vaig entrar al món Rodoreda per aquesta porta encantada i ja no vaig poder sortir. Atrapada en aquest poble amb el pres, les dones embarassades q ballen a la plaça, la ferum de vida, de mort de primavera, de bogeria. Les glicines esquerdant els murs. Fa mal i tot la bellesa d'aquest llibre.
Des d'aleshores, cada primavera obro el llibre a l'atzar i em deixo enverinar una mica (poc pq més és perillós) pel seu perfum.