Com vaig disfrutar-la! Subscric tot el q dius tan ben dit. I sobre el "sentit del ritme": anava en tren llegint-la i ho feia sense moure els llavis però, de cop, em vaig adonar q m'ho llegia "per dintre" com si ho fes en veu alta. Ep, vaig pensar, aquí passa alguna cosa. I em vaig dedicar una estona a comptar síl·labes i a pescar rimes. La seva prosa va plena de versos i rimes. Em sembla q fa poc, de resultes de la seva traducció al gallec i al castellà va haver una trobada de les traductores. Vaig mirar si la traductora al castellà havia respectat aquest treball tan delicat amb les paraules i sí. No era el mateix però es notava q s'havia cuidat de ser fidel a aquesta "oralitat" rítmica de la novel·la. Oh com em va agradar (em sembla q més i tot q l'anterior)