En aquest assaig, l'autora analitza multiples dimensions de l'adulteri entre elles com a sinònim de llibertat i també com a contraposició de l'ordre establert. Només per les referències ja val la pena. Personalment, me'n porto conèixer Víctor Català a qui l'autora en fa un repàs biogràfic i literari en l'últim capítol com a possible primer referent queer català.