El segon llibre de la sèrie del xèrif Walter Longmire transcorre durant l’hivern al mateix poble de Wyoming colgat per la neu. Mari Baroja, una anciana basca (hi ha força descendents de bascos a Wyoming perquè hi van anar a treballar de pastors a finals del segle XIX i principis del XX) que viu a la residència d’avis apareix morta sense signes de violència. Tot i això, en Lucian Connally —el seu veí d’habitació i antic xèrif del poble— diu que ha estat assassinada, així que en Longmire crida al forense perquè li faci l’autòpsia. Els resultats, juntament amb les memòries d’en Lucian, exposen un vell cas de maltractaments i un de no tan vell d’ambició per la terra amb explotació de gas.

En aquest volum pren més importància l’ajudant del xèrif, la Vic, ja que pren un paper determinant en la investigació així com en el mestratge d’un nou ajudant de xèrif també d’ascendència basca, en Santiago Saizarbitoria. Hi ha un nou intent de romanç del xèrif, però l’autor no el desenvolupa i queda una mica marginat de la trama. La que també apareix és una néta de la morta, la Lana Baroja, una cuinera formada al País Basc nord que obre un forn de pa i pastisseria al poble i que es veu embolicada amb la trama. El Henry Ós Dempeus segueix ajudant al xèrif de forma desinteressada simplement per la vella amistat que els uneix i per la participació dels indis en la trama.

De nou una bona descripció de l’ambient que et transporta al cru hivern de l’Oest i d’uns personatges molt humans que hi han de sobreviure. Hi he trobat a faltar més informació sobre la comunitat basca, però pel poc que escriu ja ens en podem fer una certa idea.