Bona lectura estival quan no vols complicacions. Un nou episodi de la saga islandesa de crims en un petit poble de la costa nord on no hauria de passar res, però noi, no paren d’haver-hi crims. Aquest és el 4t llibre de la sèrie que continua allà on es quedà el número 3, Boira a l'ànima .

El policia Ari Tór no ha estat promocionat a cap de la comissaria si no que ha quedat segon davant d’un inspector vingut de la ciutat. Tanmateix, aquest és la primera víctima, la mort de la qual li toca investigar a l’Ari. I en seguiran més.

Com és habitual en les novel·les de tiros hi ha un component important en el cas derivat d’activitats i crims del passat que, amb el temps, reapareixen. I en aquest llibre no podia deixar de passar. L’Ari Tór es veu embolicat intentant esbrinar l’autor de la mort del seu comissari alhora que es capbussa en el passat per entendre un altre crim comès a la mateixa casa i esbrinar-ne l’autoria.

L’autor sembla que amb el pas del temps i dels llibres ha millorat i agilitat l’acció dels seus llibres i aquest es deixa llegir fàcilment i d’una tirada mantenint el suspens fins al final. En resum, una lectura refrescant per a quan un no es vol capficar massa.