Primera novel·la d’en Joan-Lluís Lluís revisada per a la reedició 30 anys després. Una obra consistent, narrada sense massa artificis, un xic seca —a més passa en una regió desèrtica— però colpidora.

Tracta de la captura i desfeta d’un escamot de soldats algerians durant la Guerra d'Algèria a les mans d’una patrulla colonial francesa capitanejada per un jove oficial de conducta sàdica. L’únic supervivent de l’escamot acaba els seus dies en una residència d’ancians francesa on explica la seva vida i el paper de l’oficial francès a un periodista que promet publicar-ho just abans de les eleccions on l’exoficial ara es presenta per a diputat.

La novel·la té, per a mi, dues parts ben diferenciades. La primera, la més llarga, on s’explica la conducta de l’oficial francès i els patiments dels soldats algerians captius i a les seves mans. Una part molt crua i d’una duresa esfereïdora. I la segona part, més breu, on el protagonista és el reporter que recollia la història del vell soldat i que donaria per escriure una altra novel·la, però sobre les actituds mafioses d’alguns polítics.

Una obra que es gaudeix i pateix, però que val la pena llegir, com les altres obres d’en Joan-Lluís Lluís que hem comentat ací: Jo soc aquell que va matar Franco i Junil a les terres dels bàrbars