Tres vells —en Charlie, en Tom i en Ted— aquest darrer supervivent del gran incendi forestal de Matheson del 1916, Matheson Fire , viuen retirats de la civilització al més pregon del bosc canadenc. Allà s’han refugiat avorrits de les seves vides passades intentant trobar la llibertat. Viuen cadascú a la seva cabanya de troncs amb el seu gos i amb l’ajut extern esporàdic d’un noi, en Bruno, que de tant en tant els du menjar i retira la seva collita d’herba. En aquesta fràgil situació els troba una fotògrafa que va a la recerca de supervivents dels grans focs per fer-ne un reportatge. Al principi no volen saber massa res d’ella, però a poc a poc li van fent confiança.

En Bruno un bon dia apareix amb una tia seva, la Marie-Desnieges, una dona menuda, molt gran, de cabells blancs que ha estat tancada en un manicomi des dels 16 anys i que li diu que no hi vol tornar. Ell, doncs, la porta amb els altres vells al cor del bosc i li fan lloc. Tanmateix, és una dona molt poruga que necessita el contacte humà i acaben enamorant-se amb en Charlie. Les coses es compliquen, ves per on, i finalment la novel·la acaba que ni bé ni malament, potser més aviat bé, donades les circumstàncies tan extremes.

Una petita gran novel·la excel·lentment narrada per la Jocelyne Saucier que demostra un tacte i una delicadesa que són molt d’agrair. Hi tracta del desig de llibertat, de l’actitud davant la mort (sempre present), del sorgiment de l’amor a qualsevol edat i, molt destacable, del fet que amb l’edat un no busca altra cosa que fer el que li doni la gana.