Back
Ramon Solsona: El carrer de la xocolata (Hardcover, Català language, 2025, Proa) 5 stars

Les memòries dels germans Solsona fan olor de xocolata perquè van néixer a prop de …

Llibre de records d'una infantesa que mai més tornarà

5 stars

Si sabés escriure, l’hagués pogut escriure jo, aquest llibre perquè tracta d’una època –els anys cinquanta i seixanta– en què tots dos érem nens (tot i que ell és una mica més gran que jo) i es començava a sortir de la negror de la postguerra i s’entrava en el desarrollismo. No és una novel·la amb una trama sinó un reguitzell de records que l’autor va trenant i destrenant seguint un fil temàtic. Res del que s’hi explica m’és aliè.

Així hi trobem capítols dedicats a l’escola, amb els companys, el castellà com a única llengua (que nunca fue d’impossisión que deia aquell pocavergonya), la separació de nens i nenes i els càstigs físics. En d’altres explica les mil i una històries dels veïns que, aleshores, formaven part de la casa i hi entraven i sortien quan volien. També hi ha tot un seguit de parents que entren i surten de la narració i que formaven part de la família estesa.

El paisatge també hi és definit. Tot i que l’acció passa a Gràcia, hi surten tot de llocs coneguts per mi, com ara la plaça del Nord amb els Lluïsos de Gràcia, els carrers dels voltants i amb alguna excursió a Sant Andreu. Ens explica com eren les cases, la gentada que hi vivia, les poques comoditats que tenien i l’arribada de la dutxa o de la televisió, per exemple.

Un llibre que es llegeix amb un somriure als llavis si has viscut l’època, però que deu semblar totalment aliè a les noves fornades de lectors. Força interessant.